Així s’ha trobat el forat negre més gran mai descobert

Un equip internacional de científics ha trobat el forat negre més gran mai descobert: un gegant amb la massa equivalent a 30.000 dels nostres sols i amagat a uns 2.000 milions d’anys llum de distància de nosaltres. La seva troballa, anunciada aquest dimecres per la ‘Royal Astronomical Society’, ha sorprès la comunitat científica. I no tant per la mida espectacular d’aquest forat negre, sinó per la manera en què s’ha trobat, (ja que, segons expliquen els autors del descobriment, podria revolucionar la forma en què fins ara hem buscat aquest tipus d’objectes per l’univers).

La història arrenca així. Fa gairebé vint anys, el professor Alastair Edge de la Universitat de Durham, al Regne Unit, estava revisant les imatges d’unes galàxies situades a milions d’anys llum del nostre planeta quan es va adonar d’una estranya curvatura. Aquesta peculiaritat li va estar rondant pel cap durant anys fins que, unes dues dècades més tard, un equip d’investigadors de la seva universitat va decidir iniciar un projecte per estudiar com la llum viatja a través de l’univers i com, pel camí, podria reaccionar davant la trobada de diferents objectes de gran mida.

Va ser així com els científics van crear la simulació més potent fins ara per estudiar com reaccionaria la llum de les estrelles i galàxies llunyanes amb la presència d’uns forats negres cada vegada més grans. Aquesta eina, posada en marxa en un superordinador britànic d’última generació, va permetre crear centenars de milers d’escenaris per estudiar aquest fenomen. I un d’aquests, contra tot pronòstic, va resultar coincidir amb una imatge captada pel telescopi espacial Hubble en què es podia observar aquella estranya curvatura al voltant d’una galàxia que dues dècades abans havia sorprès Edge. La troballa havia estat davant els seus ulls tot aquest temps.

¿Com s’oculta un forat negre?

Imaginin ara la sorpresa dels científics quan van veure que la simulació d’un forat negre gegant i llunyà tornava exactament la mateixa imatge que tenien a les mans. Aquesta coincidència va posar sobre la pista l’investigador James Nightingale i, després de múltiples anàlisis, el seu equip i ell van aconseguir demostrar l’existència d’aquest forat negre gegant amagat rere un cúmul de llunyanes galàxies situades a milions d’anys llum del nostre planeta.

Notícies relacionades

Un fàrmac contra el parkinson podria alentir l’ELA

El catàleg més gran de l’ADN dels primats obre les portes de la genètica i la salut humana

¿Però com pot un forat negre amb la massa de 3.000 sols mantenir-se ocult durant tant temps? Segons expliquen els experts, la raó és senzilla. Resulta que les galàxies observades estaven actuant com a lent gravitacional. És a dir, estaven ‘desviant’ la llum i ocultant el forat negre. Per això, fins ara, aquest cos gegant es va mantenir ocult.

«Aquest forat negre és un dels més grans mai detectats i està en el límit del que teòricament creiem que pot ser un forat negre, per la qual cosa considerem que estem davant un descobriment extremament emocionant», explica Nightingale després de la publicació d’aquesta troballa espacial. «El fet que s’amagui rere una lent gravitacional ens permet estudiar com és un forat negre inactiu. Això podria permetre’ns detectar molts més forats negres més enllà del nostre univers local i revelar com aquests objectes exòtics van evolucionar més enrere en el temps còsmic», explica l’expert.