Ciència

Nova imatge del James Webb: el «megacúmul» de Pandora

La massa crea una poderosa lent gravitacional que permet observar galàxies molt més distants en l’univers primitiu utilitzant el cúmul com una lupa

Nova imatge del James Webb: el «megacúmul» de Pandora
2
Es llegeix en minuts
EFE

El telescopi espacial James Webb ha revelat detalls mai vistos d’una regió de l’espai coneguda com a Cúmul de Pandora; la imatge mostra tres cúmuls de galàxies, ja per si mateix massius, que s’uneixen per formar un megacúmul.

La massa combinada dels cúmuls de galàxies crea una poderosa lent gravitacional, un efecte d’augment natural de la gravetat, que permet observar galàxies molt més distants en l’univers primitiu utilitzant el cúmul com una lupa.

La nova vista del Cúmul de Pandora uneix quatre instantànies del Webb en una imatge panoràmica, que mostra aproximadament 50.000 fonts de llum infraroja pròxima, informen els comunicats de l’agència espacial nord-americana NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA).

A més de l’ampliació, les lents gravitatòries distorsionen l’aparença de les galàxies distants, i per tant es veuen molt diferents de les que estan en primer pla.

Els astrònoms van estudiar la regió en el marc del programa Uncover.

«L’antic mite de Pandora tracta sobre la curiositat humana i els descobriments que delimiten el passat del futur, cosa que crec que és una connexió adequada amb els nous regnes de l’univers que Webb està obrint, incloent-hi aquesta imatge de camp profund del cúmul de Pandora», assenyala l’astrònoma Rachel Bezanson, de la Universitat de Pittsburgh a Pennsilvània.

«Quan les imatges del Cúmul de Pandora van arribar per primera vegada des de Webb, honestament vam quedar impactats», afegeix Bezanson: «Hi havia tants detalls al cúmul de primer pla i tantes galàxies distants amb lents que em vaig perdre en la imatge; Webb va superar les nostres expectatives».

L’equip d’Uncover va utilitzar la càmera d’infraroig pròxim del Webb (NIRCam) per capturar el cúmul amb exposicions que van durar de 4 a 6 hores, per a un total d’aproximadament 30 hores de temps d’observació.

El següent pas és revisar meticulosament les dades d’imatges i seleccionar galàxies per a l’observació de seguiment amb l’espectrògraf d’infraroig pròxim (NIRSpec).

Notícies relacionades

Aquest instrument proporcionarà mesuraments de distància precisos, juntament amb una altra informació detallada sobre les composicions, proporcionant nous coneixements sobre l’era primerenca de la creació i l’evolució de les galàxies.

L’equip Uncover espera realitzar aquestes observacions amb NIRSpec aquest estiu.

Temes:

Espai