Trobades proteïnes implicades en el desenvolupament del paràsit de la fasciolosi

El paràsit ‘Fasciola hepatica’ causa una malaltia zoonòtica que afecta animals i humans de tot el món. En un estudi, investigadors espanyols han identificat una sèrie de proteïnes implicades en processos biològics rellevants per al seu desenvolupament.

Dos estudis que publica PLOS Neglected Tropical Diseases podrien ajudar en la identificació de noves dianes per al control i tractament d’aquesta malaltia, que suposa «un destacat problema sanitari i econòmic a escala mundial», assenyala el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

La fasciolosi, una infecció que es pot transmetre entre animals i éssers humans, es produeix per la ingestió de plantes aquàtiques o d’aigua contaminada amb les seves larves, anomenades ‘metacercàries’, que migren a través de l’hoste fins a arribar als conductes biliars principals, on maduren per convertir-se en cucs adults.

El tractament i la prevenció d’aquesta malaltia suposa «un problema de creixent preocupació a causa de l’aparició de paràsits resistents al medicament disponible en l’actualitat, el triclabendazole, i a l’eficàcia limitada de les vacunes assajades», segons l’autor principal de la investigació, David Becerro, de l’IRNASA-CSIC.

Desenvolupar vacunes antiparasitàries, tests diagnòstics i nous fàrmacs per al tractament i la prevenció de la fasciolosi és fonamental.

Estudi

Amb aquest objectiu, l’equip científic ha mirat de comprendre millor el procés d’infecció per aquest paràsit, en concret les interaccions primerenques entre hoste i ‘Fasciola hepàtica’.

L’equip ha pogut identificar –apunta Becerro Recio– proteïnes implicades en la proteòlisis o degradació de proteïnes, «un procés fonamental per al paràsit, ja que li permet migrar a través dels teixits de l’hoste, degradar-ne les estructures per alimentar-se i degradar els anticossos que té ‘enganxats’ a la seva superfície com a mecanisme de defensa».

També s’han detectat proteïnes relacionades amb l’alteració d’altres processos com la nutrició del paràsit, la resposta als radicals lliures o l’activitat muscular del paràsit.

Per caracteritzar els canvis que es produeixen en aquesta primera interacció, els investigadors han desenvolupat un nou model in vitro que replica el moment en què la forma juvenil del paràsit travessa la paret intestinal de l’hoste.

A més, han utilitzat juvenils del paràsit i un cultiu de cèl·lules epitelials primàries d’intestí prim de ratolí per posar-los en contacte.

Després d’un període d’incubació conjunta, «separem els dos organismes i fem una extracció de proteïnes. Utilitzant tècniques proteòmiques i bioinformàtiques, determinem quines proteïnes canvien els seus nivells d’expressió després d’aquest contacte», explica l’investigador.

Clau per al tractament

L’equip també ha plantejat un model animal de ratolí, per determinar quins efectes té per als dos organismes el pas a través de la paret intestinal.

Les molècules identificades en aquests models d’interaccions primerenques hoste-paràsit podrien ajudar a definir noves eines contra la fasciolosi, per la qual cosa els investigadors continuen aprofundint en aquests processos.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Dos eclipsis, dues pluges d’estrelles i tres llunes plenes: tots els esdeveniments astronòmics d’aquesta primavera

La fasciolosi infecta en especial espècies herbívores de gran mida, com vaques i ovelles, i humans arreu del món, i causa importants pèrdues econòmiques als ramaders i problemes de salut als països en vies de desenvolupament.

Té l’estatus de malaltia desatesa i s’engloba en el conjunt de malalties infeccioses que afecten principalment les poblacions més pobres i amb un limitat accés als serveis de salut.