La caça furtiva hauria «encongit» les banyes dels rinoceronts

Les banyes dels rinoceronts s’han encongit (i molt) en l’últim segle. Els primers retrats fotogràfics d’aquests animals, presos fa una mica més de cent anys, mostren que tenien unes banyes molt més llargues del que podem veure actualment. Segons apunta la primera anàlisi històrica sobre l’evolució d’aquest tret tan característic dels rinoceronts, tot apunta que la caça furtiva és la responsable d’aquest fenomen.

L’estudi, liderat per la Universitat de Cambridge, ha analitzat fotografies de rinoceronts captades entre els anys 1886 i 2018. També van incloure il·lustracions i retrats d’aquests animals de més de 500 anys d’antiguitat. A partir d’això, l’equip d’investigadors que ha liderat aquest estudi ha calculat la mida de les banyes d’aquests animals en cada imatge i ha traçat l’evolució d’aquest tret en cinc espècies (blanc, negre, indi, javanès i de Sumatra). L’anàlisi dels registres històrics apunta que, efectivament, «les banyes de rinoceront han disminuït gradualment de mida amb el temps». ¿Però per què?

Els científics responsables d’aquesta anàlisi plantegen la hipòtesi següent. Els rinoceronts són un dels principals blancs dels caçadors furtius. En gran part, perquè les seves banyes arriben a valors astronòmics al mercat negre (sobretot a causa que, en determinades cultures, se li atribueixen falsament capacitats medicinals i fins i tot miraculoses). La recerca d’aquests «trofeus», segons expliquen els experts, podria haver provocat que històricament els caçadors disparessin més els rinoceronts de banyes més llargues. Això hauria afavorit la reproducció dels rinoceronts de banyes petites i que, així, aquest tret es transmetés a les generacions futures.

«Els rinoceronts van desenvolupar les banyes per diferents raons: com per agafar el menjar o per defensar-se dels depredadors, per la qual cosa creiem que tenir banyes més petites, a la llarga, podria ser perjudicial per a la seva supervivència», destaca Oscar Wilson, autor d’aquesta anàlisi i professor de la Universitat de Hèlsinki, Finlàndia.

Percepció històrica

L’estudi també indaga en la percepció d’aquests animals al llarg de la història. Els primers retrats de rinoceronts, per exemple, mostraven éssers gegants, amenaçadors i que persegueixen els humans. En aquest sentit, els experts suggereixen que aquesta visió va ser la que, almenys al principi, va contribuir a justificar la caça d’aquests animals salvatges. A principis del segle passat la caça d’aquests animals estava tan normalitzada que fins i tot el president Theodore Roosvelt va posar en una foto triomfant amb un rinoceront negre que acabava de matar.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

A partir del 1950, els retrats d’aquests animals mostren un canvi de tendència. Les fotografies dels rinoceronts ja no eren per presumir d’un trofeu de caça, sinó que, per contra, buscaven promoure la seva conservació. En aquest sentit, els experts suggereixen que aquest canvi coincideix amb el col·lapse dels imperis europeus. És a dir, just amb el moment en què els països africans van aconseguir la seva independència i, al seu torn, els caçadors europeus van començar a tenir més restriccions per anar a caçar l’Àfrica.

«Hem vist que podem utilitzar imatges dels últims segles per visualitzar com han canviat les actituds humanes cap a la vida silvestre», destaca Ed Turner, un dels investigadors que ha liderat aquesta anàlisi i professor del departament de zoologia de Cambridge. «En les últimes dècades hem observat més interès en la conservació dels rinoceronts. Això es pot veure en les imatges actuals, on o bé es mostren aquests animals en santuaris o bé es retrata la seva difícil situació en la natura», afegeix Wilson.