Més fotos del telescopi James webb: les imatges més detallades de l’univers

Prestin atenció a les imatges que encapçalen aquestes línies, perquè cada un dels esclats que es reflecteixen podria canviar completament la nostra manera de mirar (i entendre) l’univers. Fixin-se en cada punt de llum. Hi ha brillantors que indiquen el lloc on resideix una estrella. Altres que parlen de com és una galàxia. Altres que mostren què hi ha darrere d’un cúmul de pols còsmica. També hi ha llampecs que, fins ara, no sabíem que eren allà i que a través de la seva brillantor revelen llocs recòndits de l’univers. Tot això, i molt més, és el que hi ha darrere de les primeres imatges captades pel telescopi espacial James Webb, l’observatori espacial més gran i poderós mai llançat.

Les imatges que estan veient suposen un dels retrats més detallats mai capturats del nostre univers. També representen una petita mostra de tot allò que el James Webb és capaç de fer a la seva missió. El protagonista d’aquesta notícia, el telescopi espacial James Webb, es va enlairar el passat 25 de desembre des del port espacial de Kurú, a la Guaiana francesa, rumb a un punt estratègic des d’on observar l’univers. L’instrument científic ha hagut de recórrer 1,5 milions de quilòmetres per l’espai, l’equivalent a quatre vegades la distància entre la Lluna i la Terra, fins a arribar al conegut com a punt de Lagrange 2. Allà ha acabat de desplegar el seu arsenal científic per estudiar la formació de les primeres estrelles, mirar a través de la pols còsmica i buscar senyals de vida en altres planetes.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

«Aquesta missió marcarà un abans i un després en molts aspectes. Mai hem posat a l’espai una cosa que miri l’univers amb aquests ulls», explicava, just abans de l’enlairament del Webb, Begoña Vila, una de les científiques encarregades de coordinar els instruments a bord del telescopi espacial James Webb en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «Això és com quan portes tota la vida fent fotografies amb una càmera dolentota i, de cop, et canvies a una càmera de les bones. Tot i que facis una foto al mateix punt amb les dues màquines, la càmera bona traurà detalls que en l’altra ni tan sols s’aprecien», comentava l’experta. 

Després de la publicació de les primeres (i espectaculars) imatges captades per aquesta missió, ara sí, el James Webb debuta oficialment com el telescopi espacial més sensible i sofisticat mai llançat a l’espai. Els impulsors d’aquest projecte estimen que la vida útil d’aquesta missió és d’uns 10 anys. Durant aquest temps, l’instrument anirà realitzant una exhaustiva llista de tasques planificada, fins al més mínim detall, per científics d’arreu del món. El seu primer any de vida, Webb dedicarà al voltant del 25% del seu temps en l’observació d’exoplanetes. Si tot va segons el previst, aquesta missió apuntarà cap a desenes i desenes de cossos celestes per descobrir què hi ha on, fins ara, no havíem vist res.