Avenç científic

Un mapa d’un milió de cèl·lules: així és el retrat més complet del cos humà

  • Un consorci internacional de científics perfila l’atles de cèl·lules humanes més gran fins ara

  • L’eina promet millorar les tasques de diagnòstic, seguiment i tractament de malalties

Un mapa d’un milió de cèl·lules: així és el retrat més complet del cos humà

Cellxgene

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Un mapa amb més d’un milió de cèl·lules individuals del cos humà. Un atles que, punt per punt, dibuixa la imatge d’una trentena d’òrgans i sistemes del nostre cos. Un detallat recorregut per com els gens s’expressen en determinades cèl·lules i com aquestes s’acaben especialitzant i donant lloc als teixits que ens donen la vida. Aquest és l’impressionant avenç científic que aquest dijous es presenta a la revista ‘Science’ sota la firma de 2.300 científics internacionals del consorci Tabula Sapiens i que, segons argumenten els seus impulsors, brinda una nova mirada sobre la salut i la malaltia.

Aquesta fita científica, com tot avenç en el coneixement, no surt del no-res. Al contrari. Es construeix sobre gegants. Fa dècades que la comunitat científica treballa en la caracterització molecular profunda dels diferents tipus de cèl·lules del nostre organisme. És a dir, a comprendre com cada una de les unitats de què es compon el nostre cos pren forma per portar a terme una determinada funció (i què passa quan, per exemple, una falla a l’executar la seva tasca). ¿L’objectiu? Entendre més (i millor) com funcionen els racons del cos humà per, al seu torn, millorar les tasques de diagnòstic, seguiment i tractament de malalties que sotgen la nostra espècie.

El «primer esborrany» d’aquest monumental mapa cel·lular, publicat fa només un any, incloïa el perfil de 500.000 cèl·lules, de 24 òrgans, caracteritzades a partir de 15 individus. L’atles publicat aquest dijous suposa un salt monumental respecte al primer projecte, ja que perfila més d’un milió de cèl·lules humanes, identifica al voltant de 500 tipus d’aquestes, distingeix la seva funció en una trentena de teixits humans a partir de la informació de 68 donants. «La qualitat i l’amplitud d’aquestes dades no tenen paral·lel», esgrimeix Stephen Quake, bioenginyer de la Universitat de Stanford i un dels científics que ha dedicat més de dues dècades a l’«obsessió» de construir aquest atles humà.

«Aquest atles ofereix una gran oportunitat de millorar la nostra comprensió sobre com funciona el cos humà»

Julia Salzman, científica del consorci Tabula Sapiens.

L’estudi d’aquest conjunt de dades, expliquen els experts, ja ha permès identificar tipus de cèl·lules fins ara desconeguts, així com algunes de les característiques que són subjacents a algunes malalties. Aquesta informació, al seu torn, podria tenir «múltiples implicacions terapèutiques». Des de millorar la comprensió de malalties rares fins a contribuir al desenvolupament de vacunes, teràpies antitumorals i medicina regenerativa. «Aquest atles ofereix una gran oportunitat de millorar la nostra comprensió sobre com funciona el cos humà», afirma Julia Salzman, científica del consorci Tabula Sapiens.

Avenços científics

Notícies relacionades

Aquest impressionant atles de cèl·lules humanes es publica només unes setmanes després que un altre consorci internacional de científics anunciés la seqüència del genoma humà més completa fins ara, amb els més de 3.000 milions de lletres que formen el nostre ADN. Poc abans, un equip científic liderat per DeepMind (el sistema d’intel·ligència artificial desenvolupat per Google) i el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) també va publicar la base de dades més completa fins avui sobre l’estructura de les proteïnes humanes.

En els dos casos, i més encara després de la publicació de l’atles de cèl·lules humanes, els experts expliquen entusiasmats que aquestes iniciatives, tot i que no tinguin un impacte immediat, sembren el terreny per a grans descobriments científics. I com no, per avançar en el tractament i cura de patologies fins ara inabastables.