El virus de la grip espanyola podria haver donat lloc a l’actual grip estacional

Aquest exercici d’«arqueologia viral», publicat aquest mateix dimarts a la revista científica ‘Nature Communications’, ha permès viatjar enrere en el temps per explorar amb eines genètiques una època que fins ara només s’havia estudiat a través dels registres històrics. Per esbrinar com era el virus que va causar la grip espanyola, i quins van ser els efectes de la seva infecció, l’equip científic liderat per Sébastien Calvignac-Spencer va indagar en els registres històrics de diversos museus d’Alemanya i Àustria, hi va localitzar una dotzena de mostres de pulmó recollides entre 1901 i 1931 (de les quals almenys sis coincideixen amb els anys crítics de la pandèmia del segle passat) i va reconstruir el genoma de l’enigmàtic virus que fa just un segle va infectar el món.

L’anàlisi d’aquestes mostres, fins ara emmagatzemades a les prestatgeries d’un museu, no només ha permès endinsar-se d’una manera inèdita en el genoma del microorganisme que fa 100 anys va causar entre 50 i 100 milions de morts a tot el globus; també ha ajudat a traçar la possible evolució d’aquest virus a través de les dècades. Gràcies a una tècnica coneguda com a ‘rellotge molecular’, que permet deduir les divergències genètiques d’una espècie en el temps, els científics responsables d’aquesta anàlisi han conclòs que «tots els segments genòmics de la grip estacional H1N1 podrien descendir directament de la soca pandèmica inicial de 1918». És a dir, que tot apunta que l’actual grip estacional és filla, o més ben dit besneta, d’un virus pandèmic del segle passat.

Segons explica l’epidemiòleg Javier del Águila, l’evolució dels virus (com de qualsevol altre ésser viu) és una cosa natural. Només fa falta recordar com el coronavirus responsable de la pandèmia covid-19 ha canviat i ha generat una bateria de variants en tan sols dos anys. En aquest sentit, doncs, no seria forassenyat pensar que un virus tan letal com el de la grip espanyola es transformés amb el pas dels anys en una cosa molt més lleu, com en el patogen que provoca els casos de grip estacional. Això sí, posats a fer paral·lelismes amb la crisi sanitària de la covid-19, i el futur d’aquest coronavirus, Del Águila recorda que no tots els virus evolucionen cap a formes més lleus. Només el temps, l’evolució i l’atzar diran cap a on va el patogen que protagonitza l’actual pandèmia.

Debat viral

Aquesta conclusió, lluny de presentar-se com un punt final en aquest debat viral, es mou en el terreny de les hipòtesis. En l’àgora de discussió on la comunitat científica munta i desmunta teories en funció de com avança l’evidència científica. «Aquest estudi obre la possibilitat que l’actual grip estacional vingui del virus pandèmic de 1918. I això, al seu torn, contradiu la hipòtesi més acceptada fins ara, que plantejava que la grip estacional venia d’una reordenació de diferents virus humans», il·lustra el viròleg José Ignacio Núñez, investigador del Centre d’Investigació en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i expert independent interpel·lat per aquest diari.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Més enllà de la pugna entre hipòtesis virals, Núñez argumenta que l’aspecte més interessant de la investigació que s’acaba de publicar és «la possibilitat que planteja de tornar a estudiar el passat amb noves eines tecnològiques». Quan van brollar els primers casos de grip espanyola, el 1918, els metges de l’època ni tan sols sabien què desencadenava la malaltia. No va ser fins a la dècada dels 30 que es va confirmar que aquesta estranya malaltia que afectava desenes de milers de soldats era causada per un virus. Ara, un segle més tard, «gràcies a les eines de seqüenciació genètica podem indagar en l’origen i evolució d’un virus que va causar una pandèmia», comenta Núñez.

L’estudi d’aquestes mostres virals també ha permès ampliar la història de la grip espanyola. Segons explica l’equip científic responsable d’aquest estudi, de fet, igual que ha passat ara amb la pandèmia de covid-19, el virus pandèmic del segle passat també va anar mutant a partir d’esdeveniments de transmissió local i en moments de dispersió a llarga distància. L’anàlisi també revela que després del pic de la pandèmia es detecten una sèrie de mutacions relacionades amb les respostes antivirals que podrien haver permès l’adaptació del virus als humans.