Balanç científic

Què sabem i què no d’òmicron, la nova variant sud-africana

Aquest nou llinatge de coronavirus, conegut amb el nom tècnic B.1.1.529, acumula la majoria de mutacions detectades fins ara

La metamorfosi del virus sembra dubtes sobre l’eficàcia de les vacunes i l’impacte de les reinfeccions

Què sabem i què no d’òmicron, la nova variant sud-africana

AFP / TOLGA AKMEN

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El món mira amb preocupació la nova variant del coronavirus detectada a Sud-àfrica. Els primers informes científics apunten que estem davant el llinatge del virus que més nombre de mutacions acumula. Encara no hi ha informació sòlida sobre si aquesta variant és més contagiosa que les antecessores, tot i que les primeres dades apunten amb inquietud la sobtada explosió d’aquesta soca al país africà.

La variant, coneguda amb el nom tècnic B.1.1.529, ha sigut batejada amb la lletra grega òmicron, seguint l’ordre acordat pel comitè d’experts sobre taxonomia de virus de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons ha anunciat aquest panel d’experts, aquest llinatge es classifica com a «preocupant». Sobretot per la possibilitat que augmenti el risc de reinfeccions tant entre vacunats com entre persones que ja han passat la malaltia. 

Notícies relacionades

Això és tot el que sabem i el que no de la nova variant del coronavirus detectada a Sud-àfrica.

¿Què diferencia aquesta variant de les altres?

L’anàlisi genètica d’aquesta variant mostra al voltant de 50 mutacions, més de 30 de les quals se situen a la proteïna pic del coronavirus. És a dir, la majoria dels canvis tenen lloc a la regió que proporciona la ‘clau d’entrada’ que el virus utilitza per infectar les cèl·lules humanes. També és la zona que els anticossos reconeixen per generar una resposta immune (i la diana que utilitzen diverses vacunes per forjar la immunitat contra aquest virus). Aquesta «inusual constel·lació de mutacions», com l’han definit els experts, assenyala la B.1.1.529 com la variant del coronavirus que més mutacions acumula, amb fins a una desena de canvis més respecte al llinatge més mutant detectat fins ara. Moltes d’aquestes mutacions ja s’havien detectat en altres variants. Tot i que és la primera vegada que se’n detecten tantes en un sola branca del patogen.

Per ara, assenyalen els experts, encara no és clar si aquesta metamorfosi del virus el converteix en més contagiós, si genera una malaltia més greu o si posa en escac les vacunes. Ja s’han activat diversos estudis clínics, de laboratori i epidemiològics per resoldre totes aquestes incògnites. Segons argumenten des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), faran falta «diverses setmanes» per comprendre el nivell de transmissió i la virulència d’aquesta nova variant. De moment, el que més preocupa és que aquesta variant pugui generar reinfeccions tant en persones vacunades com en persones que ja han passat la Covid.

 

¿On s’ha detectat?

Els primers casos d’aquesta variant es van detectar a Botswana a principis de mes. Poc després, també se’n va confirmar un cas a Hong Kong d’una persona que havia viatjat recentment a l’Àfrica. Segons informa l’investigador Tulio d’Oliveira, del Centre de Resposta Epidèmica de Sud-àfrica, en menys de dues setmanes aquesta variant ha passat de zero a desplaçar la variant dominant, la delta, i a protagonitzar el 75% de les infeccions detectades a Sud-àfrica. El 90% dels casos rastrejats fins ara, que equivaldrien a uns 1.000 diaris, se situen a la província de Gauteng, al nord del país. Aquest divendres, Bèlgica ha notificat un cas d’aquesta variant detectat en una persona que va viatjar recentment a Egipte. De moment, no hi ha més dades sobre l’expansió d’aquest llinatge, tot i que tampoc es pot descartar que ja hagi saltat a altres països i regions.

¿Com s’ha originat?

El cúmul de mutacions de B.1.1.529 fa pensar que aquesta variant podria haver-se generat en un pacient amb Covid persistent (o ‘long Covid’). «Les firmes de mutació acumulativa indiquen que va sorgir en una infecció crònica», explica el professor de microbiologia Ravi Gupta, de la Universitat de Cambridge, al portal ‘Science Media Center’. «Probablement va evolucionar durant una infecció crònica d’una persona immunodeprimida, possiblement en un pacient amb el VIH o sida no tractada», comenta Francois Balloux, director de l’Institut de Genètica de la Universitat Global de Londres.

¿Les vacunes són eficaces davant aquesta variant?

Encara és aviat per respondre a aquesta pregunta. Els experts assenyalen que, per ara, el gran nombre de mutacions detectades en aquesta variant podrien fer que el virus aconsegueixi evadir, almenys parcialment, la resposta immune generada per les vacunes. Això, a la pràctica, podria reduir significativament l’eficàcia d’aquests medicaments. La farmacèutica Novavax, una de les distribuïdores de vacunes contra la Covid-19 als Estats Units, ha afirmat que ja està treballant en una fórmula actualitzada per fer front a la variant òmicron.

¿Què passa amb les PCR?

Malgrat l’alt nombre de mutacions, de moment tot apunta que les proves diagnòstiques estàndard són capaces de detectar aquesta variant emergent. Tot i així, segons assenyalen diversos experts, els canvis a l’espícula del virus poden dificultar la detecció de casos. «Les mutacions del gen S poden donar falsos negatius», assenyala Sharon Peacock, directora del COG-UK Genomics Consortium, en declaracions al portal ‘Science Media Center’. Segons assenyala l’experta, si es confirmar aquesta hipòtesi, tot això es traduiria que, més enllà dels casos detectats fins ara, aquesta nova variant podria estar més difosa del que crèiem fins ara. Almenys a Sud-àfrica.