Les universitats s’obren a tenir més places de Medicina si hi ha finançament

L’interès dels estudiants va tornar a situar la nota de tall de Medicina per sobre del 12 a les facultats públiques (del 12,850 al Campus Clínic de la UB al 12,453 a la Universitat de Girona), de manera que deixa pel camí moltes vocacions en un context de falta de metges en algunes especialitats i àrees geogràfiques, segons l’informe de l’oferta i necessitat d’especialistes 2021-2035 del Ministeri de Sanitat. Aquest document remarca l’escassetat d’especialistes de Medicina de Família, Geriatria i Psiquiatria. Aquestes últimes, molt necessàries en un context social d’envelliment de la població i d’augment de problemes de salut mental.

En aquest escenari, el president Salvador Illa va anunciar en l’últim debat de política general del 7 d’octubre que la Generalitat augmentarà les places per cursar Medicina a Catalunya. I va fixar una data, el 2031 (es dona un marge de sis anys, que és el que dura el grau en Medicina), per passar de les 1.333 places actuals a les 2.000, un augment del 50%. És a dir, 667 places més. "Necessitem més metges i que els nostres joves que s’hi vulguin dedicar puguin estudiar en universitats catalanes", va assenyalar Illa.

Els contactes

¿On es crearan aquestes 667 places? La Conselleria de Recerca i Universitats ha iniciat els primers contactes amb les universitats públiques catalanes que tenen estudis de Medicina per abordar-hi aquest augment de places. El pla s’està acabant d’afinar. Inclourà no només l’ampliació de places en graus ja existents, sinó també la creació de nous. Les universitats estan disposades a escoltar, però el contingut d’aquest pla haurà d’anar acompanyat de finançament. Perquè no es tracta únicament de crear una plaça, sinó que s’han de garantir els professors, els espais i, sobretot, les pràctiques en hospitals i en centres sanitaris.

"No es tracta tan sols de posar més cadires en una aula. Cal mantenir la qualitat de la formació, calen més professors i més espais en hospitals i centres de salut on els alumnes puguin fer les pràctiques", diu Antoni Trilla, degà de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).

La Universitat de Lleida (UDL), que actualment ofereix 132 places, assenyala que també "participarà en l’ampliació", tot i que, afegeix, encara no sap ben bé quina distribució s’acordarà. La Pompeu Fabra, universitat que avui ofereix 64 places, també està disposada a plantejar-se aquest augment: "Estem oberts a parlar del tema. Si ens arriba cap proposta, l’escoltarem. La consellera Núria Montserrat ja ens ha fet saber que ens en donarà més detalls pròximament".

La UAB, que amb 385 places és la universitat que actualment disposa d’una oferta més àmplia, assenyala que no té previst dur a terme cap ampliació. "Per descomptat, estem oberts a les propostes que ens vulgui traslladar el Govern, però ara mateix no hi ha res previst", expliquen a Bellaterra, on han incrementat les places del grau durant els últims anys. D’aquesta manera, en el curs 2021-2022 van pujar de 320 a 350 i en el curs 2023-2024 van passar de 350 a les 385 actuals.

El degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Antoni Trilla, afirma que la seva universitat va augmentar fa quatre anys en un 10% les places que ofereix fins a arribar a les 300 d’aquest curs. "Si la conselleria fa cap petició, l’escoltarem i l’analitzarem amb la voluntat d’arribar a un acord, ja que estem a prop del màxim de places", apunta.

Oferta per al curs 2026-2027

Per al curs que ve hi havia anunciats nous graus en Medicina en tres universitats, una de pública (la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 50 places) i dues de privades (la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, amb 120, i la CEU Abat Oliba, amb 50). D’aquestes tres, ara només té la llum verda de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) –l’òrgan que avalua les propostes de nous títols– el grau de la Blanquerna-Ramon Llull, al qual només li falta l’aprovació del Consell d’Universitats i el reconeixement dels seus hospitals com a universitaris.

La Universitat CEU Abat Oliba encara no disposa del vistiplau definitiu de l’AQU, però Jordi Palés, degà de la seva Facultat de Ciències de la Salut i la Vida, confia que encara són a temps de poder oferir les 50 places previstes per al curs 2026-2027.

Palés explica que al setembre van rebre la primera notificació de l’AQU amb "requisits solucionables" i confia que ben aviat podran obtenir l’aprovació definitiva. El que sí que tenen és hospital universitari validat (requisit per impulsar aquests estudis). Serà la Clínica Diagonal de FIATC Assegurances, que va ser aprovada al juny com a hospital universitari amb la publicació al DOGC.

Una exclusió

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

El sisè país en facultatius, però falten especialistes

La Politècnica de Catalunya (UPC), l’únic nou projecte públic que estava en marxa, que comptava amb el metge i científic Roger Paredes com a coordinador mèdic del pla d’estudis i que, durant el mandat del rector Daniel Crespo, va anunciar que oferiria un grau en Medicina vinculat a l’Hospital de Terrassa el 2026, descarta ara, després del canvi de rector, que aquest grau pugui començar a caminar el curs que ve. "S’estudiarà fer-ho el següent", segons indica una veu de la universitat.

L’AQU apunta que la universitat, que al maig va canviar de rector, va retirar la proposta. Fonts de la UPC insisteixen a dir que no descarten el projecte, però argumenten que el nou equip encapçalat per Francesc Torres es va conformar abans de l’estiu i ha d’estudiar la situació heretada. En resum, el curs que ve, tret de sorpreses, hi podria haver 170 noves places de Medicina: les 120 de la Blanquerna i les 50, encara no autoritzades, de l’Abat Oliba.