Les primeres vacunes contra la Covid-19 sonen per al Nobel

El compte enrere per a la setmana dels Nobels sempre suscita un punt de frenesí en la comunitat científica. Però després d’una pandèmia profundament marcada pels avenços científics, l’entrega d’aquests guardons encara es viu amb més efervescència. Aquest dilluns, cap a les 11.30 del matí, la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia anunciarà els guanyadors del Nobel de medicina i fisiologia. Dimarts, sobre la mateixa hora, tocarà descobrir qui són els premiats amb el guardó de física i dimecres serà el moment de parlar de química.

Aquest any, és clar, hi ha un tema que es repeteix una vegada i una altra a les quinieles dels Nobels: l’excepcional carrera per aconseguir les primeres vacunes contra la Covid-19. A finals de l’any passat, revistes científiques com ‘Science’ i ‘Nature’ van destacar l’èxit de les immunitzacions contra el coronavirus com a «descobriment científic de l’any». Des d’aleshores, els equips científics darrere d’aquestes fórmules pioneres han rebut innombrables reconeixements a tot el món. En part, pel seu èxit científic. Però en part també per l’increïble desplegament científic, tècnic i humà fet per desenvolupar un fàrmac en tot just un any. Una cosa mai vista fins ara.

De totes les vacunes contra la Covid-19 ja disponibles en ambulatoris de (gairebé) tot el món, que a hores d’ara ja ronden la desena, les que més sonen per al Nobel són les fórmules d’ARNm. Les punxades de Pfizer-BioNTech i Moderna destaquen per haver demostrat que aquesta tecnologia pionera, que algun dia podria portar fins a vacunes contra el càncer, és segura i eficaç. Premiar aquestes fórmules, doncs, seria equivalent a premiar les promeses de futur d’aquesta tècnica. Fa només unes setmanes, a més, els Premis Lasker, considerats l’avantsala dels Nobels, van consagrar la tasca de Katalin Karikó, una de les mares de la vacuna de Pfizer i BioNTech, i de Drew Weissman, un dels pioners en el desenvolupament de les vacunes d’ARNm.

Però els rumors només són rumors. I en els Nobels, com en el futbol, cadascú vol que guanyi el seu equip. Més enllà dels entusiastes de les vacunes, en vigílies de l’entrega d’aquests premis, tots els científics asseguren que el nom que més sona per al Nobel d’aquest any és justament el de la persona que va revolucionar la seva disciplina. La realitat és que la llista de nominats i finalistes es guarda sota pany i forrellat fins a l’últim moment. Els guanyadors, de fet, s’assabenten del seu mèrit just quan l’anunci es fa públic. Així que, almenys en aquest àmbit, és complicat que una filtració entorpeixi la sorpresa.

Premis pandèmics

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

Siguin que siguin els guanyadors d’aquest any, la pandèmia de Covid-19 tornarà a deixar empremta en l’entrega de premis. Aquest 2021, per segon any consecutiu, la Fundació Nobel s’ha vist obligada a cancel·lar tots els actes oficials que solien orbitar l’entrega dels premis. No hi haurà cerimònia oficial per a l’entrega de les emblemàtiques medalles daurades. Tampoc hi haurà banquet o gala que permeti reunir tots els cervells científics de l’any en una mateixa sala. Segons apunten des de l’organització, l’anunci dels guanyadors es realitzarà per ‘streaming’ i els premiats d’aquesta edició rebran els honors als seus respectius països d’origen.

Ara per ara, sembla que l’única excepció a aquesta fèrria normativa podria ser el premi Nobel de la pau. És possible que el guanyador o guanyadora d’aquest premi, que destaca com un dels més emblemàtics de tot l’any, sigui l’únic que viatgi fins a Oslo per rebre el seu guardó. Tot i que atesa la impredictible expansió del virus, l’esdeveniment no es confirmarà fins a l’últim moment. Una vegada més, el nom de la jove activista ecologista Greta Thunberg sona per a aquest cobejat reconeixement. Sobretot després de la devastadora publicació de l’informe del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), en vigílies de la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre la crisi climàtica (COP26) i en vista del ressorgir del moviment per salvar el planeta.