Un estudi revela que les glaceres del Pirineu perden fins a una cinquena part de la seva superfície des del 2011

Investigadors científics d’Espanya i França han realitzat l’estudi ‘Toward an ice-free mountain range: demise of Pyrenean glaciers during 2011-2020’, en el qual han analitzat els canvis d’àrea i espessor registrats entre el 2011 i el 2020 en 17 de les 24 glaceres que hi ha al Pirineu. Dos investigadors de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), Ixeia Vidaller i Jesús Revuelto, són els principals autors de l’estudi.

Els resultats principals del treball, publicats a la revista ‘Geophysical Research Letters’, mostren que, lluny d’observar-se una desacceleració en el desglaç de les glaceres, les pèrdues de gel segueixen un ritme similar des de la dècada dels 80. Així, en el període analitzat, l’àrea de les glaceres s’ha reduït un 23,2%, mentre que la seva espessor s’ha disminuït, de mitjana, 6,3 metres, i ha sobrepassat fins i tot en alguns punts els 20 metres d’espessor.

Un exemple d’aquests canvis són els que s’han observat a la glacera de l’Aneto –situat a Benasc (Osca)–, amb unes pèrdues que s’estimen en un 24,3% pel que fa a la seva àrea i una mitjana de 8,5 metres d’espessor, amb disminucions de fins a 21 metres en algunes zones. Entre les masses de gel més afectades, hi ha la glacera d’Ossoue, situat al pic de Vinyamala (França), que ha patit una disminució del 25,7% de la seva àrea i pèrdues d’espessor mitjana de 10 metres; i la glacera del Taillón, que de mitjana ha perdut 11,6 metres, superant els 23 metres a la seva zona central.

Evolució heterogènia

Els científics expliquen que, malgrat que les condicions climàtiques no varien gaire entre les zones on s’ubiquen les glaceres, ja que el clima s’ha modificat de manera semblant a tot el Pirineu, l’evolució del gel sí que ha sigut heterogènia durant aquest període.

Les glaceres pirinenques més petites, com la de Barrancs, al massís de la Maladeta, o la Llardana, al massís de Posets, estan fortament controlades per la topografia local, una cosa que dedueixen pel contrast entre les seves pèrdues d’àrea i les d’espessor. No obstant, les glaceres més grans estan predominantment influïdes per les condicions climàtiques d’aquesta regió muntanyosa, per la qual cosa les masses de més extensió, com les de l’Aneto, la Maladeta, l’Ossoue i el Mont Perdut, evolucionen de manera similar amb pèrdues d’àrea i espessor equivalents. 

En aquest sentit, els autors de l’estudi han insistit en la importància de disposar eines de cartografia que mostrin amb detall les pèrdues observades per monitoritzar i comprendre les raons per les quals les glaceres s’estan quedant progressivament més circumscrites a les zones protegides. Segons pronostiquen els investigadors, en aquestes zones les glaceres podran tenir una degradació més lenta, però tots estan abocats a una progressiva desaparició.

Des de l’IPE han remarcat que les glaceres pirinenques són les més grans del sud d’Europa i la seva supervivència està amenaçada pel canvi climàtic. A més, han insistit que aquest estudi pot servir d’avançament del que pot passar en altres serralades d’Europa. 

Tècniques d’imatge millorades

Notícies relacionades

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

Les variacions de l’àrea de les glaceres han sigut calculades amb imatges d’alta resolució captades per diferents satèl·lits amb sensors òptics, mentre que els canvis en la mesura de l’espessor s’han determinat comparant les superfícies 3D generades amb vols de dron realitzats l’any 2020 i les obtingudes amb un sensor LiDAR aerotransportat –tecnologia utilitzada en el mesurament geoespacial– el 2011. L’ús d’aquesta metodologia compta amb un enorme potencial, però la seva aplicació és complexa ateses les característiques de les zones monitoritzades, tant a nivell de vol com d’accés.

L’investigador Jesús Revuelto ha indicat que és important preparar les campanyes d’observació «amb molt detall», dissenyant la zona de vol, revisant la previsió meteorològica i coordinant tot l’equip. Per la seva banda, la investigadora Ixeia Vidaller ha ressaltat el paper que han tingut en l’estudi aquestes noves eines, ja que gràcies a la precisió i l’elevada resolució de les observacions dels drons, «hem pogut determinar amb gran detall l’estat actual de la superfície de les glaceres».