Científics aconsegueixen crear òvuls sans a partir de cèl·lules mare de ratolí

El naixement d’un ratolí és avui notícia. Però no perquè l’animal per si mateix tingui alguna cosa d’especial, sinó per com s’ha engendrat als laboratoris. Segons recull aquest mateix dijous la revista ‘Science’, un equip d’investigadors japonesos ha aconseguit modificar cèl·lules mare embrionàries, reconvertir-les en l’estructura d’un fol·licle ovàric, acoblar aquestes peces fins a aconseguir òvuls completament funcionals i que, a partir d’aquests, naixessin ratolins en perfecte estat de salut. No és la primera vegada que s’aconsegueix crear un ratolí a partir de cèl·lules pluripotents.

L’assoliment, esgrimeixen els responsables de l’estudi, suposa un «desafiament en l’estudi de la biologia reproductiva». Aquesta eina, de fet, podria convertir-se en un model d’estudi per investigar els diferents moments de la producció d’òvuls (ovogènesi). Sobretot perquè, gràcies a aquesta tècnica, s’aconsegueix forjar un millor ‘caldo de cultiu’ per a la producció d’ovòcits sense la necessitat d’afegir manipulacions genètiques al procés. L’avenç, argumenten els experts, tindria un enorme potencial per a la investigació. ¿Però seria factible aplicar aquests avenços a les tècniques de reproducció assistida?

La resposta és espinosa. Cian Lynch, expert independent interpel·lat per EL PERIÓDICO, recorda que el desenvolupament d’ovòcits és prou complex. I no només perquè el procés requereix que diferents tipus de cèl·lules treballin en perfecta sincronia. També perquè, perquè un òvul tiri endavant, fa falta que aquest complex procés segueixi el seu curs durant molt de temps. En ratolins, per exemple, el desenvolupament embrionari triga diverses setmanes. Però en humans el procés s’allarga al voltant de nou mesos en humans (el temps que, de fet, dura l’embaràs). Traslladar aquesta tècnica dels laboratoris a la pràctica clínica, doncs, «suposaria un augment significatiu tant en complexitat com en temps», argumenta el científic de l’Institute For Research in Biomedicine de Barcelona (IRB).

En aquesta mateixa línia es posicionen els investigadors Ling Yang i Huck Hui Ng, científics independents a l’estudi, en relació amb l’assoliment anunciat avui a ‘Science’. «Estem davant una prova de concepte que suposa un «gran pas endavant per a la gametogènesi in vitro», argumenten els experts. Però d’aquí a traslladar l’eina a l’àrea clínica encara hi ha una tirada. «Els desafiaments tècnics per obtenir cèl·lules d’alta qualitat en humans encara són considerables», resumeixen els científics del Genome Institute of Singapur en un article adjunt a l’estudi acabat de publicar.

Debat ètic

Però per complicat que sembli, tot apunta que aquestes investigacions, a llarg termini, intentaran aplicar-se al cas humà. «És simplement qüestió de temps i d’investigació», esgrimeix Lynch. Si s’aconseguís crear ovòcits sans i funcionals a partir de cèl·lules mare es podria, sense anar més lluny, «reemplaçar la dependència de l’ovari o del seu rellotge biològic», comenta l’expert de l’IRB en declaracions a aquest diari. Això, per tant, obriria la porta a ampliar el ventall d’eines disponibles per a la reproducció assistida.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

El futur d’aquesta tècnica, i de les que es descobreixin als laboratoris, dependrà de dos factors. «Biologia i ètica», resumeix Lynch. Primer, perquè caldrà veure com es trasllada el procés al complicat ecosistema de la reproducció humana. I segon, perquè hi ha preguntes que s’han d’abordar des de la bioètica. «L’ètica és una qüestió clau en aquest tipus d’investigacions. Abans d’aplicar aquestes tècniques en pacients, per exemple, hem de saber si els ovòcits són segurs o si en el procés in vitro es produeixen danys», comenta el científic.

Ling Yang i Huck Hui Ng, per la seva part, també argumenten que el debat ètic definirà el futur d’aquestes investigacions. «La comunitat científica ha de debatre acuradament sobre les implicacions ètiques del projecte abans de passar a l’aplicació clínica», argumenten els experts. La ciència, doncs, només ha d’avançar de la mà de l’ètica. I amb la societat en el centre del debat.