«L’intestí és el nostre segon cervell»

¿Com va sorgir el llibre «Dime qué comes y te diré qué bacterias tienes» i què pretenia amb la seva publicació? La gent fa dietes que no manté en el temps perquè no entén que controlar l’alimentació serveixi per alguna cosa més que per aprimar-se i vaig pensar que era interessant donar a conèixer per què hem de menjar d’una determinada manera. L’objectiu és que el lector conegui la funció de l’aliment dins el seu cos.

¿Per què és tan important la microbiota per a la nostra salut i fins a quin punt podem controlar-la amb l’alimentació? La microbiota és el conjunt de microorganismes que tenim al nostre cos, entre els quals bacteris, virus paràsits i fongs, la importància dels quals rau en les funcions que ens ajuden a fer, com sintetitzar vitamines. El nostre cos és la casa d’aquests microorganismes i nosaltres som els encarregats d’alimentar-los, depèn de nosaltres que portin a terme les seves funcions. Si els alimentem malament, farem créixer més els considerats potencialment dolents. Aquests microorganismes s’alimenten de fibres solubles, fonamentalment, presents a la fruita, verdura, fruits secs, llegums i en menor grau a la carn, peix, ous i lactis. Podem modificar-la sempre, tot i que portem tota la vida menjant malament, perquè la microbiota és molt adaptable.

¿Pot arribar a evitar malalties a què tenim predisposició? Sí, al llibre ho explico. La microbiota ajuda a educar el sistema immune. L’intestí funciona com una barrera que ens ajuda a lluitar contra els patògens, evitant que passin a la sang. Hi tenim les vellositats intestinals que ens permeten absorbir nutrients.

Afirma que l’intestí és el nostre segon cervell. El nervi vague connecta l’intestí amb el cervell oferint un canal de comunicació constant entre els dos organismes. Si ens fa mal la panxa, són dies que estem de més mal humor perquè ens afecta a nivell cognitiu. Si estem davant un esdeveniment que ens posa nerviosos, és probable que tinguem diarrea. A més a l’intestí hi ha neurotransmissors, entre els quals la serotonina, que coneixem com a hormona de la felicitat, i la dopamina.

¿Què opina dels aliments i suplements que es venen com a prebiòtics i probiòtics? Els suplements ens poden ajudar a mantenir l’equilibri, però al llibre no en parlo perquè hauria de veure cada cas individualment i les seves circumstàncies. És preferible optar per aliments fermentats (que són els probiòtics), com el iogurt, el quefir, les olives, la xocolata negra, els adobats; i aliments amb fibra (els biòtics).

View this post on Instagram

A post shared by B L A N C A nutricionista👩🏽‍⚕️ (@blancanutri)

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

¿Tots els aliments processats són els nostres enemics tal com defensen corrents d’alimentació en voga com la que aposta per consumir només l’anomenada «real food» (menjar real) i que ofereix ‘apps’ per distingir al supermercat els productes que es poden comprar dels que no? Més que els processats, els ultraprocessats. Un processat pot ser un formatge normal, un ultraprocessat té més de cinc ingredients. Més que anar amb l’aplicació al supermercat, és més fàcil aplicar la raó i pensar, per exemple, quins aliments menjaven les nostres àvies. El formatge, fresc, curat o semicurat; el iogurt, el de tota la vida: natural i sencer. N’hi ha de desnatats amb vitamina D, cosa que no té sentit perquè per absorbir aquesta vitamina necessites el greix que li han tret.

Confessa al final del llibre que si el lector s’ha animat a seguir una dieta sense tenir al cap l’objectiu d’aprimar-se es dona per satisfeta. Jo em dedico a dietes per a pacients amb patologies, que a més, si volen perdre pes, li anem baixant la inflamació, cosa que també ajuda a pal·liar la malaltia. Per això estic farta que la gent parli només de perdre pes. ¿En funció de què? Potser no ho aconsegueixen perquè amb tot el que estan fent estan generant inflamació al seu cos.