Pluja de Leònids 2020: quan és i com es pot veure

Tot i que els Leònids, la segona pluja d’estrelles més important de la tardor –juntament amb els Perseids–, es poden observar des del 6 novembre passat fins a finals de mes, segons càlculs de l’Institut Geogràfic Nacional, el fenomen experimentarà la seva màxima activitat durant la nit d’aquest dilluns. Es calcula que podrem arribar a observar més de 15 meteors per hora.

Com es poden veure els Leònids

Segons explica el servei d’astronomia i aplicacions espacials del Govern, la pluja d’estrelles d’aquest any serà favorable per a la seva observació, no com va passar l’any passat.

El moment de màxima activitat tindrà lloc la nit del 16 al 17 de novembre, coincidint el dia després del noviluni o lluna nova, de manera que el cel estarà fosc tota la nit.

Per poder observar amb claredat aquests meteors és imprescindible que es faci des d’un lloc en el qual no hi hagi contaminació lluminosa i en el qual els obstacles, com ara edificis i arbres, no siguin un impediment per a la vista.

Origen dels Leònids

Tots els meteors d’una pluja semblen tenir un únic punt d’origen. A aquest punt d’origen se’l denomina radiant i, segons la localització que tinguin, s’anomenarà així la pluja d’estrelles. Per això, com el seu nom indica, els Leònids tenen el seu radiant a la constel·lació de Leo.

Notícies relacionades

Científics desenvolupen injeccions de nanopartícules per ensenyar al sistema immunitari a "buscar i destruir" cèl·lules malaltes

Barcelona lidera un projecte per estudiar el cultiu d’espirulina a l’espai i veure si es podria incloure en futurs menús marcians

Els meteors dels Leònids pertanyen al cometa 55P/Tempel-Tuttle, descobert el 1865 i que té un període orbital de 33,2 anys.

Durant el mes de novembre, la Terra travessa un anell ple amb els fragments despresos del cometa en les seves anteriors voltes a prop del Sol i els veiem recórrer el cel com estrelles fugaces o meteors –quan un d’aquests meteoroides entra en contacte amb l’atmosfera terrestre, es vaporitza per la fricció amb l’aire, i així es crea la resplendor lluminosa– que finalment cauen i s’apaguen.