26 set 2020

Anar al contingut

PRECARIETAT EN CIÈNCIA

«Soc infermera i necessito la teva almoina per acabar la meva tesi doctoral»

La jove científica Andrea Gila va sortir al carrer a protestar contra la precarietat de la ciència a Espanya

Ja ha recaptat 10.000 euros per a la seva investigació, però haurà de treballar gratis fins que aconsegueixi més fons

Valentina Raffio

«Soc infermera i necessito la teva almoina per acabar la meva tesi doctoral»

Andrea Gila té 25 anys, és infermera i està investigant sobre lactància materna i nounats. El seu treball, en un futur, podria millorar la qualitat de vida dels nens prematurs. Però fins ara no ha trobat qui el financi. «He sol·licitat beques. He demanat ajuts al Ministeri. He esperat que el meu grup d’investigació rebés una injecció de diners. I res. Al final he hagut de demanar diners als meus amics i familiars per tirar el projecte endavant. I ni així vaig aconseguir prou fons», afirma la jove en una conversa amb aquest diari. «Vaig sentir que estava demanant almoina per acabar el meu doctorat. Així que un dia ho vaig escriure en un cartell, em vaig asseure a terra i li vaig fer una foto. No només per mi. Sinó per denunciar públicament la precarietat de la ciència a Espanya», diu la investigadora.

La imatge de la investigadora asseguda a terra amb la bata blanca (i mascareta) es va viralitzar ràpidament. I així ho va fer la seva protesta. La campanya de micromecenatge que havia començat poc abans per recollir fons per a la seva investigació ja suma 10.000 euros. Es tracta de la primera gran injecció de diners que reb el seu treball. I tot i així es tracta d’un èxit agredolç. Aquests diners tan sols cobreixen els costos materials del projecte, però no els de personal. Així que, ara per ara, la jove haurà de continuar investigant gratis a l’espera que en algun moment li ploguin més fons. «És molt trist. Et deixes la pell en la teva formació, treballes sense parar i al final del camí veus que no hi ha reconeixement ni econòmic ni professional. ¿A qui li demanes que es dediqui a la ciència si aquest és el futur?», reflexiona.

La història d’aquesta jove investigadora reflecteix la situació de molts científics que, ara com ara, lluiten per tirar endavant la seva carrera a Espanya. A la plataforma ‘Precipita’, la mateixa que Gila va utilitzar per recollir fons, altres investigadors recullen donacions a partir de cinc euros per frenar el càncer cerebral infantil. Per buscar una cura contra el càncer de pàncrees. O per lluitar contra el fracàs acadèmic en matemàtiques. «Els científics no demanem diners per a nosaltres, sinó per investigar en algun àmbit que beneficiï la societat. Els projectes que es promocionen a través d’aquesta iniciativa passen per la valoració del Ministeri de Ciència i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Així que si en tenim vistiplau, entenem que la nostra investigació aporta valor. Però que ni així et donen diners per portar-la a terme», afirma la científica.

‘Sense ciència no hi ha futur’

Les protestes per la precarietat de la ciència a Espanya ressonen des de ja mesos a través del moviment ‘Sense ciència no hi ha futur’. Entre els joves investigadors espanyols es parla de sous poc més que de mileuristes. De contractes precaris, d’una infinitat d’hores extra i d’un entorn hipercompetitiu. Al món de l’acadèmia, l’estabilitat laboral no sol arribar abans dels 50. I moltes vegades ni llavors. La situació s’arrossega generació rere generació i, ara per ara, no sembla haver-hi cap solució en l’horitzó. «No és normal que els científics hagin de treballar enmig de tanta precarietat», diu.

La falta de recursos, la lluita acarnissada per aconseguir els pocs fons disponibles i la pressió constant per destacar passa factura a la salut mental dels científics. S’estima que el 40 % dels doctorands presenten símptomes d’ansietat o depressió, segons reafirmen diversos estudis. Gila parla d’«una pressió constant que es converteix en ansietat» i que al final et fa perdre la son. «Els científics treballem amb unes condicions pèssimes i amb la pressió de tenir un currículum brillant per aconseguir un lloc estable i poder créixer en la professió», explica.

«Si no s’inverteix en ciència en sortim perdent tots»

Andrea Gila

Científica

Les reivindicacions dels científics, que ressonen des de fa anys, cobren encara més força en vista de l’actual crisi sanitària global causada per la Covid-19. «Se suposa que la pandèmia havia demostrat com d’important que és la ciència. Però ni així ho hem aconseguit. Ara només es financen projectes sobre la Covid-19 i es dona l’esquena a totes les altres investigacions que també requereixen fons. Estem caient en els mateixos errors», explica la investigadora. «Si no s’inverteix en ciència en sortim perdent tots com a societat», afirma la científica.