26 set 2020

Anar al contingut

PRIORITATS A DEBAT

¿Qui haurien de ser els primers a rebre la vacuna contra la Covid-19?

Els experts debaten sobre el futur repartiment de les injeccions, mentre els països s'embranquen en la prevenda d'aquestes fórmules

Les principals propostes sobre la taula plantegen prioritzar la vacunació de les poblacions de risc i dels col·lectius vulnerables

Valentina Raffio

¿Qui haurien de ser els primers a rebre la vacuna contra la Covid-19?

Alexander Zemlianichenko Jr

Encara no està clar quan ni com arribarà la futura vacuna contra la Covid-19. Però el debat sobre el seu repartiment ja és aquí. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va posar sobre la taula dues propostes. La primera, per prioritzar la vacunació dels sanitaris, els grups de risc i els més grans de 65 anys. I una segona, per distribuir dosis en funció de la població de cada país. Ara, una vintena d’experts en filosofia i ètica reclamen, a través de la revista ‘Science’, que el repartiment de les vacunes prioritzi les nacions més desfavorides, on la pandèmia pot causar més morts i més perjudici econòmic.

El debat sobre el repartiment de les futures vacunes contra la Covid-19 s’intensifica davant l’expectativa que les primeres dosis podrien arribar a finals d’aquest any. Almenys així ho han anunciat algunes de les companyies que lideren aquesta carrera, i que ara mateix ja estan testant les seves injeccions a gran escala. Mentrestant, governs de tot el món s’embranquen per assegurar-se aquests fàrmacs. La Xina i Rússia ja han patentat les seves respectives fórmules, malgrat que encara no s’hagi demostrat la seva seguretat i efectivitat. I, des dels Estats Units, Trump afirma que tindrà a punt una vacuna abans de les eleccions presidencials del novembre.

«Estem davant una pressa perillosa per veure qui és el primer a arribar a la meta de la vacuna», alerta un recent editorial de la revista ‘Science’. La competició per veure quin país és el primer a patentar una injecció o qui és el que més dosis reserva s’ha convertit en un sentiment de ‘nacionalisme de vacunes’, que es reflecteix tant en la política com en l’opinió pública. Però «el dret de les persones a accedir a uns recursos que salven vides no hauria de dependre de la seva nacionalitat», reclamen els experts des d’una perspectiva ètica.

Repartiment solidari

Aquesta nova proposta, batejada com ‘Model de prioritat justa’ (o ‘Fair priority model’), demana que les primeres vacunes s’utilitzin per reduir la mortalitat. És a dir, que s’hauria de vacunar primer els col·lectius que, en cas de contraure la malaltia, tenen més risc de desenvolupar seqüeles greus o morir. Una vegada protegides aquestes franges, les següents dosis haurien d’anar per als grups que es veuen més afectats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia i que necessiten reprendre l’activitat. I, finalment, la tercera tanda de vacunes es destinaria al gruix de la població. Sempre prioritzant els països amb més taxa d’infecció. Al final d’aquest procés, entre un 60% i un 70% de la població hauria d’estar immunitzada.  

Aquest plantejament implica que, per exemple, els països que aconsegueixin frenar els contagis haurien de compartir les seves vacunes amb els països on el virus segueix a l’alça. Perquè, en el fons, la pandèmia no es limita al que passa dins de cada frontera, sinó que es tracta d’un problema global. Així doncs, aquesta nova proposta de ‘distribució justa’ de les injeccions planteja una alternativa més ‘solidària’ a la provisió de vacunes que ja estan incentivant alguns estats.

La possible aplicació d’aquesta proposta xoca amb una realitat molt més pragmàtica, en què la carrera per les injeccions avança a dues velocitats. D’una banda, hi ha els països amb més poder adquisitiu, que s’embranquen en la prevenda d’un producte que encara no és a punt. I, per l’altra, organismes internacionals treballen per assegurar l’accés a aquest recurs dels països amb ingressos mitjans i baixos. El debat bioètic sobre el repartiment de les injeccions només s’aplicaria en aquest segon grup.

De la teoria a la pràctica

En aquests moments, la lluita per la vacuna continua tenint lloc als laboratoris i amb els assajos clínics. Una vegada aconseguida una fórmula segura i eficaç, tocarà enfrontar-se al repte de la producció i distribució a gran escala. Serà llavors quan el debat ètic passi de la teoria a la pràctica. Es calcula que es podrien necessitar entre 7 i 14 mil milions d’immunitzacions, en funció de si es necessiten una o dues dosis, per immunitzar el gruix de la població. I, a més, cal tenir en compte que probablement les primeres vacunes que surtin no tindran una efectivitat del 100%.

«La discussió sobre la futura vacuna hauria de tenir en compte que ara mateix el grau d’incertesa encara és molt gran»

Rafael Vilasanjuan

Membre del consell de direcció del GAVI

«La discussió sobre la futura vacuna hauria de tenir en compte que ara mateix el grau d’incertesa encara és molt gran. És complicat establir prioritats si no sabem quina vacuna serà», explica Rafael Vilasanjuan, membre del consell de direcció del GAVI (l’Aliança Global per a la Vacunació). «¿I si la vacuna que surt no s’ha provat en persones de més de 65 anys? ¿I si sabem que té un 80% d’efectivitat en els nens i un 20% en els adults? Hi haurà vacunes que siguin més efectives en un segment de la població que en un altre. Tots aquests factors condicionaran el repartiment», argumenta l’expert, també director del Departament d’Anàlisi i Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Actualment hi ha més de 30 vacunes que s’estan testant en humans. Sis ja estan en l’última fase dels assajos clínics. No està clar quines seran les primeres a aconseguir tenir llum verda per a la seva distribució. Però, segons argumenta Vilasanjuan, tot apunta que l’any que ve hi haurà unes quantes vacunes en circulació. «És imprescindible garantir que tots els països tinguin accés a una vacuna. Això també té a veure amb el preu que es vengui. Si les dosis valen més de 10 euros, la vacuna no estaria a l’abast de pràcticament cap país africà», argumenta l’expert.

La ‘newsletter’ del director

Rebeu al vostre correu l’anàlisi de la jornada del director d’elPeriódico.com, Albert Sáez. 

Subscriviu-vos-hi