Experts catalans demanen integritat científica en la crisi de la Covid-19

La pandèmia de la Covid-19 ha posat a prova durament el material del qual està feta la ciència a Catalunya i més enllà. Així descriu la situació Jordi Camí, catedràtic de farmacologia i president del Comitè per a l’Integritat Científica de Catalunya (CIR-CAT).

Aquest organisme, creat per la Generalitat però independent, es va posar a caminar a principis d’aquest any, amb l’objectiu de promoure les bones pràctiques en la investigació a Catalunya i donar opinions sobre casos conflictius. 

Poc després, es va trobar amb la crisi de la Covid-19. «La declaració [que publiquem avui] ve arran de totes les tensions i l’excepcionalitat  que estem vivint aquestes setmanes, en les quals la ciència ha ocupat un lloc central. Això ha posat a prova la comunitat científica i les seves relacions amb la comunicació i els poders públics», explica Camí. 

Comitès solvents

El document constata «la falta de tradició de consulta a comitès d’experts amb reconeguda solvència». Per això, demana que l’assessorament científic es dugui a terme «de forma estructurada, multidisciplinària i transparent, en la base [...] del consens».  

En aquest aspecte, el document se suma a una sèrie de declaracions d’altres organismes, que han criticat per erràtic l’assessorament científic del Govern i han lamentat que es prenguin decisions d’esquena a les institucions de referència.

Donacions i mèrit científic

Un altre aspecte destacat a l’últim document és el finançament de la ciència, amb menció especial al mecenatge. Durant la crisi, s’han multiplicat les campanyes de donacions a institucions i grups individuals. 

«L’assignació d’urgència d’aquests recursos s’ha de fer compatible amb criteris de qualitat [...] i amb els estàndards d’avaluació independent», diu el document, que demana un «sistema de rendició de comptes».  

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El CIR també alerta sobre la proliferació d’articles científics preliminars publicats a internet i opinions científiques abocades en xarxes socials. Davant d’això, demana que científics i mitjans transmetin «la complexitat i provisionalitat pròpies del coneixement científic» i no creïn «falses expectatives».  

«La confiança en la ciència és un capital que s’ha de preservar i incrementar en situacions d’enorme tensió», afirma Camí. «Aquesta crisi és una oportunitat per recordar i enfortir les regles necessàries per fer bé les coses», conclou.