El primer butlletí de sismes marcians en comptabilitza 174 en menys d'un any

El primer butlletí sísmic que arriba directament des de la superfície del planeta vermell revela que el terra marcià tremola amb freqüència. Més que la Lluna. Però no tant com la Terra. Aquest dilluns, la revista Nature presenta els primers mesuraments sísmics ‘in situ’ que reflecteixen les vibracions al subsol marcià i a l’escorça superior del planeta. La informació arriba als centres de control terrestres gràcies a la missió Insight, dissenyada per ‘mesurar el pols’ del planeta des del 26 de novembre del 2018, que ara proporciona les primeres dades geofísiques directes d’un planeta que no és la Terra.

Al llarg de 235 dies marcians, que duren una mica més que els terrestres, el robot ideat per l’agència espacial NASA va registrar 174 esdeveniments sísmics. 150 d’aquests esdeveniments es van classificar com d’alta freqüència, similars als que el programa Apollo va captar a la Lluna. Els altres 24, de baixa freqüència, recordaven més els que veiem a la Terra. Entre aquests, dos van mostrar patrons diferents dels que estem acostumats a veure. La precisió d’aquests mesuraments es deu al fet que l’instrument a bord de l’Insight és tan sensible que pot captar vibracions 500 vegades més ‘silencioses’ que les terrestres.

«Aquestes dades ens estan ajudant a comprendre com funciona el planeta, la seva taxa de sismicitat, com és d’actiu i on es concentra aquesta activitat», explica Nicholas Schmerr, geòleg de la Universitat de Maryland i coautor de l’estudi. Aquestes preguntes, lluny de quedar en un pla teòric o abstracte, tenen profundes implicacions en l’estudi de Mart. I la possibilitat que a la seva superfície hi hagi vida. «Si resulta que hi ha magma líquid a Mart, i si podem determinar on és més actiu geològicament el planeta, aquesta informació podria guiar futures missions a la recerca del potencial per a la vida», comenta l’investigador.

Un dia a Mart

Juntament amb el butlletí sismològic, l’Insight també envia un informe del temps a Mart. Els instruments a bord van registrar fortes ratxes de vent que aixequen els coneguts com ‘dimonis de pols’. Aquest fenomen augmenta des de la mitjanit fins a la matinada, impulsat pel descens de l’aire fred des de les terres altes cap a les planes. Al llarg del dia, en canvi, l’escalfament del sol provoca un altre tipus de vent. I, pel que sembla, tot es calma cap a altes hores de la nit. I és en aquest moment quan el sismògraf a bord del robot marcià pot centrar-se a escoltar els sismes del planeta vermell.  

«El més espectacular d’aquestes dades és que ens donen aquesta imatge bellament poètica de com és un dia en un altre planeta», comenta Vedran Lekic, geòleg de la Universitat de Maryland i un altre dels coautors de l’estudi acabat de publicar.