L'impacte d'un asteroide podria haver acabat amb la primera superglaciació

Fa uns 2.229 milions d’anys, un asteroide gegantí es va estavellar contra la superfície del nostre planeta deixant al seu pas una empremta d’uns 70 quilòmetres de diàmetre. Aquesta empremta sobre el terreny, coneguda ara com a cràter de Yarrabubba (situat en el que avui coneixem com a Austràlia), destaca ara com l’únic testimoni de l’impacte de l’asteroide més antic del qual es té registre. La seva història queda ara reconstruïda gràcies a un estudi liderat per científics de la Universitat de Curtin i publicat aquest mateix dimarts a la revista ‘Nature Communications’. 

Una anàlisi isotòpica dels minerals presents al terreny ha permès delimitar l’edat del cràter amb precisió. L’impacte de l’asteroide es va produir fa 2.229 milions d’anys, coincidint amb el final de la glaciació global més gran que va viure el planeta. «Ara sabem que el cràter Yarrabubba es va formar just al final del que comunament es coneix com la superglaciació (o Terra bola de neu): un moment en què l’atmosfera i els oceans es van tornar més oxigenats i les roques dipositades en molts continents van registrar condicions glacials», comenta Chris Kirkland, un dels investigadors responsables de l’estudi.

¿Final de les glaceres?

Ara la gran pregunta que es planteja és fins a quin punt la col·lisió d’aquest objecte celeste va poder contribuir al final d’aquesta glaciació. «L’edat de l’impacte de Yarrabubba coincideix amb la desaparició d’una sèrie de dipòsits glacials antics. Després d’aquesta col·lisió, de fet, els dipòsits glacials estan absents en el registre de roques durant uns 400 milions d’anys. Aquest ‘gir del destí’ suggereix que el gran impacte del meteorit podria haver influït en el clima global», afegeix Nicholas Timms, un altre dels autors implicats en aquest treball.

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

«Els models numèrics recolzen encara més la connexió entre els efectes dels grans impactes en el gel i el canvi climàtic global», afegeix l’investigador. Els càlculs, de fet, indiquen que una col·lisió en un continent cobert de gel podria alliberar mig bilió de tones de vapor d’aigua, així com una important quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle, a l’atmosfera. «Aquest descobriment planteja la pregunta de si aquest impacte podria haver influït prou com per acabar amb les condicions glacials», comenta Timms.

«Les nostres troballes també ressalten la importància de conèixer amb precisió l’edat dels cràters. Aquest, el de Yarrabubba, ha estat a la vista durant gairebé dues dècades abans que s’estudiés. Yarrabubba té aproximadament la meitat de l’edat de la Terra i planteja la qüestió de si tots els cràters antics s’han erosionat o si encara estan allà a fora esperant a ser descoberts», reflexiona Aaron Cavosie, de l’equip responsable de l’estudi.