Descobriment astronòmic

La imminent col·lisió de la Via Làctia ja produeix noves estrelles

Els nous cossos celestes podrien revelar noves idees sobre la història de la nostra galàxia

zentauroepp51400953 via lactea191216134826

zentauroepp51400953 via lactea191216134826

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

Un conjunt d’estrelles joves ha sigut descoberta de manera inesperada a la llar de les més antigues de la Via Làctia, als afores de la galàxia. Però encara sorprèn més l’anàlisi espectral, que suggereix que les estrelles infantils tenen un origen extragalàctic. Les estrelles aparentment no es van formar a partir de material de la Via Làctia, sinó de dues galàxies nanes pròximes conegudes com els Núvols de Magalhães.

Aquestes galàxies estan en curs de col·lisió amb la nostra. El descobriment suggereix que un corrent de gas que s’estén des de les galàxies està a la meitat de distància de xocar contra la Via Làctia respecte al que es pensava anteriorment.

«Aquest és un petit grup d’estrelles, de menys d’uns quants milers en total, però té grans implicacions més enllà de la seva àrea local de la Via Làctia», diu el descobridor principal Adrian Price-Whelan, investigador del Centre de Computació de l’Institut Flatiron de Astrofísica a la ciutat de Nova York.

Les noves estrelles podrien revelar noves idees sobre la història de la Via Làctia; podrien, per exemple, saber si els Núvols de Magalhães van xocar amb la nostra galàxia en el passat.

Dades de la nau Gaia

Price-Whelan i els seus col·legues presenten les troballes en la reunió de l’American Astronomical Society a Honolulu.

Identificar els cúmuls d’estrelles és complicat perquè la nostra galàxia és plena d’orbes radiants. Algunes estrelles poden semblar estar molt juntes al cel, però en realitat estan a distàncies dràsticament diferents de la Terra. Determinar quines estrelles estan realment agrupades requereix molts mesuraments precisos al llarg del temps.

Price-Whelan va començar amb les últimes dades recopilades per la nau espacial Gaia, que ha mesurat i catalogat les distàncies i moviments de 1.700 milions d’estrelles. Va buscar en el conjunt de dades de Gaia estrelles molt blaves, que són rares en l’univers, i va identificar grups d’estrelles que es movien al seu costat. Després de la comparació creuada i l’eliminació dels grups coneguts, en queda un.

El nou grup és relativament jove amb 117 milions d’anys i és als afores de la Via Làctia. «Està molt, molt lluny», diu Price-Whelan. «És més enllà de les estrelles joves conegudes a la Via Lèctia, que normalment són al disc. Llavors, immediatament, vaig pensar, ‘Mare meva, ¿què és això?’», es pregunta. El cúmul habita una regió prop d’un riu de gas, denominat Corrent de Magalhães, que forma la vora exterior dels Núvols de Magalhães Gran i Petita i s’estén cap a la Via Làctia.

El gas en el corrent no conté gaire metall, a diferència dels gasos en els confins de la Via Làctia. David Nidever, professor assistent de física a la Universitat Estatal de Montana a Bozeman, va dirigir una anàlisi del contingut de metall de les 27 estrelles més brillants del cúmul. Igual que el Corrent de Magalhães, les estrelles contenen escassos nivells de metall.

Es van unir a la Via Làctia

Els investigadors proposen que el cúmul format com a gas del corrent de Magalhães va passar a través dels gasos que envolten la Via Làctia. Aquest pas va crear una força d’arrossegament que va comprimir el gas del Corrent de Magalhães. Aquest arrossegament, juntament amb les forces de marea de l’estrebada gravitacional de la Via Làctia, va condensar el gas prou com per desencadenar la formació d’estrelles. Amb el temps, les estrelles es van avançar al gas circumdant i es van unir a la Via Làctia.

La presència de les estrelles presenta una oportunitat única. Medir la distància del gas des de la Terra és complicat i imprecís, pel que els astrònoms no estaven segurs de que lluny estava el Corrent de Magalhães d’arribar a la Via Làctia. La distància de les estrelles, d’altra banda, és relativament trivial.

Utilitzant les posicions i moviments actuals de les estrelles al cúmul, els investigadors prediuen que la vora del Corrent de Magalhães és a 90.000 anys llum de la Via Làctia. Això és aproximadament la meitat de la distància predita prèviament.

La formació de noves estrelles

Notícies relacionades

«Si el Corrent de Magalhães és més a prop, especialment el braç principal més pròxim a la nostra galàxia, llavors és probable que s’incorpori a la Via Làctia abans del que prediu el model actual», comenta Nidever. «Eventualment, aquest gas es convertirà en noves estrelles en el disc de la Via Làctia. En aquest moment, la nostra galàxia està gastant gas més ràpid del que s’està replicant. Aquest gas extra que ingressi ens ajudarà a reposar aquest dipòsit i assegurar-nos que la nostra galàxia continuï prosperant i formi noves estrelles», afegeix.

La distància actualitzada al Corrent de Magalhães millorarà els models d’on han estat i cap a on van els Núvols de Magalhães, diu Price-Whelan. Els números millorats fins i tot podrien resoldre un debat sobre si els Núvols de Magalhães han creuat la Via Làctia abans. Trobar una resposta a aquesta pregunta ajudarà els astrònoms a comprendre millor la història i les propietats de la nostra galàxia.

Temes:

Astronomia