CIENTÍFIC RELLEVANT

Mor Ruiz de Gopegui, l''home de la NASA' a Espanya

El físic va participar en el seguiment de l'aterratge de l''Apollo XI' a la Lluna

OVD-3 Oviedo (Asturias), 13 jun 01 .- El ex director de proyectos de la NASA en España, Luis Ruiz de Gopegui, miembro del jurado que hoy otorgó en Oviedo el Premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional 2001 a la Estación Espacial Internacional, responde a las preguntas de los periodistas tras finalizar la reunión del jurado. EFE/ J.L.Cereijido

OVD-3 Oviedo (Asturias), 13 jun 01 .- El ex director de proyectos de la NASA en España, Luis Ruiz de Gopegui, miembro del jurado que hoy otorgó en Oviedo el Premio Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional 2001 a la Estación Espacial Internacional, responde a las preguntas de los periodistas tras finalizar la reunión del jurado. EFE/ J.L.Cereijido / J.L.Cereijido (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Efe

Luis Ruiz de Gopegui, el físic espanyol que va contribuir des de l’estació de seguiment de Fresnedilla de la Oliva (Madrid) a l’èxit de la missió Apollo 11, ha mort als 90 anys d’edat.

Al seu compte de Twitter, el ministre en funcions de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, s’ha acomiadat d’aquest investigador: "Ens vam veure bastantes vegades en els meus anys d’activitat espacial i ell sempre va ser un entusiasta, un divulgador i una autoritat alhora".

Ruiz de Gopegui, també enginyer electrònic, va néixer el 18 de febrer de 1929 a Madrid i, acabats els estudis de batxillerat a l’escola del Pilar, va cursar la carrera de Ciències Físiques. De seguida va començar a treballar al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), organisme en el qual va investigar durant els quinze primers anys de la seva vida professional.

El 1954 va fer un parèntesi en les seves investigacions a l’aconseguir una beca per estudiar a la Universitat de Stanford, Califòrnia, on va fer un màster d’Enginyeria Electrònica, especialitzat en comunicacions.

A la seva tornada a Espanya va continuar la seva col·laboració amb el CSIC, fins que el 1966 va ingressar a l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), expressament vinculat als programes espacials de la NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA).

Primers senyals de l’allunatge

Quan el 1969 la missió Apollo 11 va arribar a la Lluna, Ruiz de Gopegui era director del centre espacial de Fresnedillas de la Oliva, una estació de seguiment de la NASA situada a uns 55 quilòmetres de Madrid; els primers senyals de l’allunatge van arribar a aquesta estació madrilenya.

Durant la setmana que va durar la missió, tres estacions espacials es van anar passant el relleu, amb intervals de vuit hores cada una per garantir l’observació les 24 hores del dia; en la de Madrid va ser on es va escoltar: "Houston, aquí base tranquil·litat. L’àguila ha aterrat", la frase que va pronunciar Neil Armstrong quan l’Apollo 11 va trepitjar la Lluna.

Gopegui es va referir a aquell primer allunatge el 20 de juliol de 1969 com un moment "de gran nerviosisme i preocupació, tot i que també d’emoció, pel temor entre els responsables de la missió a què les coses no sortissin perfectes". "Llavors no era conscient que estava vivint una fita històrica; només pensava que les coses sortissin bé", va explicar en conversa amb Efe fa uns anys.

Assessor de la NASA

L’estació de Fresnedilla de la Oliva es va tancar el 1985 i l’antena que va servir per a l’allunatge de l’Apollo 11 es va traslladar a Robledo de Chavela, on la NASA té ara un dels seus complexos de la Xarxa de l’Espai Profund (més enllà de la Lluna).

En els últims anys de carrera i fins a la seva jubilació el 1995, De Gopegui va ser director de l’Estació de Seguiment i Adquisició de Dades de Madrid, també dependent de l’INTA i la NASA; després de la seva jubilació va continuar lligat a la NASA com a assessor.

Notícies relacionades

Luis Ruiz de Gopegui, pare de la novel·lista Belen Gopegui, també va ser autor de diverses patents en el camp de l’electrònica i les comunicacions i va publicar en revistes especialitzades més de mig centenar de treballs sobre física, electrònica, astronàutica, comunicacions i cibernètica.

Entre els llibres publicats destaquen ‘Cibernética de lo humano’ (1983), ‘Extraterrestres: mito o realidad’ (1992), ‘Mensajeros, cósmicos. Ciencia y enigma de los extraterrestres’ (1993) i ‘Hombres en el espacio’ (1996). Des de 1995 col·laborava a la revista ‘Universo’. Va rebre diverses condecoracions de la NASA, una d’individual i algunes de col·lectives. El juny de 1986 se li va atorgar la Creu del Mèrit Aeronàutic de Primera Clase.

Temes:

NASA Física