Catalunya planteja un nou projecte de llei per donar estabilitat a la ciència

Catalunya aspira a un marc legal propi amb el qual donar estabilitat a la investigació científica del territori. Aquest mateix dimarts, el Govern ha aprovat el primer esborrany de la futura llei de la ciència de Catalunya, una iniciativa amb la qual es pretén consolidar el compromís polític, social i econòmic amb el treball dels científics. L’avantprojecte –presentat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès– busca establir una normativa que garanteixi l’estabilitat del sector més enllà dels eventuals vaivens polítics i socials.

La iniciativa s’emmarca dins del 'Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement' de la Generalitat. La branca científica d’aquest projecte es consolida com una de les grans apostes per fomentar l’educació superior, la investigació, la innovació i l’economia productiva al territori. Entre els seus objectius principals destaca potenciar la internacionalització de la investigació, garantir les condicions de treball dels professionals de la ciència i consolidar un nou model de finançament publicoprivat en el qual s’aconsegueixi una implicació més gran de les empreses. A la pràctica, aquesta nova llei busca donar més estabilitat tant a projectes, grups d’investigació i als mateixos científics.

L’acabada d’aprovar memòria preliminar d’avantprojecte de llei també planteja la creació de diferents organismes assessors. És el cas, per exemple, del Consell de Recerca de Catalunya (CORECAT), un òrgan de reflexió i assessorament per al Govern amb el qual es consolidi el pont entre la comunitat científica, la societat i la política. Així mateix s’impulsarà la Comissió Interdepartamental de Recerca d’Innovació (CIRI) i el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT), entre d’altres.

Finançament estratègic

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Un dels problemes principals que abordaria la nova llei de la ciència catalana seria el punt crític del finançament. Fins ara, la inversió pública en el sector s’ha situat en el 0,8% del PIB i la privada en prop del 0,7%; unes xifres que disten de l’horitzó de la Unió Europea. I és per això que, segons es planteja en aquesta nova normativa, l’objectiu seria millorar i consolidar el finançament públic fins a arribar a l’1% del PIB. Així mateix, també s’aspira a doblar les inversions privades fins a l’1,5%. Per a això es preveu crear un Consell de mecenatge en R+D+i amb el qual fomentar les sinergies amb empreses i indústria.

Si tot segueix segons els plans, l’avantprojecte de llei serà presentat de manera oficial a finals d’aquest mateix any. Fins aleshores, els responsables de la iniciativa obriran una consulta pública amb la qual interpel·lar tots els agents implicats en aquest projecte. És el cas, per exemple, d’universitats, centres d’investigació (grans i petits), parcs científics i tecnològics, finançadors i partits polítics. Una vegada sentides totes aquestes veus, l’avantprojecte entrarà en procés parlamentari i, a partir d’allà, es discutirà la seva futura implementació.