ECOLOGIA URBANA

La Barcelona de les gavines

Un estudi monitora els moviments, el menjar i la salut de 60 aus a la ciutat

Aquest animal s'ha convertit en urbà i adora els abocadors i Mercabarna

rjulve46568980 una gaviota de barcelona con anillo de reconocimiento y arn 190118191701

rjulve46568980 una gaviota de barcelona con anillo de reconocimiento y arn 190118191701

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro

Es fa de dia a Barcelona i la gavina PZXY es desperta en un lloc estrany. No és a un penya-segat, al mig de centenars d’altres gavines, el tipus de lloc on han viscut els seus avantpassats durant mil·lennis. PZXY viu aïllada, a un terrat poc freqüentat de Ciutat Vella.

Per esmorzar, la gavina no es dirigeix cap al mar, sinó cap a l’abocador  d’Els Hotalets de Pierola o de Lloret de Mar. Al llarg del dia, la seva ruta seguirà per Mercabarna, els restaurants del Maremagnum i el pati d’alguna escola, just després del berenar. Per netejar-se les plomes, es capbussarà en basses al costat de la torre Mapfre. Després d’una excursió al llarg del Llobregat, la jornada es tancarà de nit, perseguint els llums dels pesquers d’anxoves i sardines, a la recerca de descartats.

Aquesta és, més o menys, la jornada típica d’una gavina de potes grogues (Larus michahellis, l’espècie més comuna) a Barcelona. Així ho revela el projecte d’investigació 'BCNGulls', que des de l’any passat porta capturant gavines, els col·loca una espècie de motxilla carregada amb un GPS i espiant els seus moviments a partir d’aquell moment. Ja en porten 60 de monitorades i planegen seguir-ne 50 més el 2019 i unes altres 50 el 2020.

L’estudi retrata un animal marí que s’ha tornat terrestre. "Les gavines, que eren aus allunyades dels humans, s’han adaptat a l’entorn urbà", observa un dels investigadors implicats, Raül Aymí, de l’Institut Català d’Ornitologia  (ICO). "Són grans, i a les ciutats tenen pocs competidors", explica un altre investigador de l’estudi, Joan Navarro, de l’Institut de Ciències del Mar  (ICM).  "Han passat de ser una espècie colonial a viure aïllats a la ciutat", afegeix.

Cogombres del McDonald’s

Des que es va trobar un niu de gavina al Zoo el 1975, el nombre de parelles residents a Barcelona s’ha disparat fins a les 400 actuals. Els investigadors del projecte han detectat al seu menjar trossos d’hamburguesa, microplàstics i fins i tot el típic cogombre del McDonald’s.

La proximitat amb els humans ha obert a les gavines les portes d’un club compost per coloms, rates cotorres i mosquits: els animals que l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) monitora perquè no transmetin malalties a les persones.

Un no s’ha d’alarmar: no hi ha prova que les gavines hagin causat malalties. No obstant, l’ASPB vol curar-se en salut, i per això ha buscat l’aliança de l’ICM i de l’ICO per fer-se una idea de les zones potencialment problemàtiques: Mercabarna, per exemple, on coincideixen gavines, humans i menjar. El projecte està finançat pelMinisteri de Ciència i pelZoo, on es duen a terme les captures.

Les dades dels GPS se sumen als delsanells numerats, aplicats a les potes de 450 gavines de Barcelona des del 2009. Aquests últims són molt menys precisos, perquè consisteixen a apostar-se i detectar a ull el pas d’un exemplar.  

El Gran Germà de les aus ha donat alguna sorpresa. Alguns individus atrevits fan excursions fins a Girona o a Quart de Poblet (València). Però la majoria troba tot el que necessita a la ciutat.

Els resultats preliminars no sorprenen aKathryn Lambert, ornitòloga de la Universitat de New England (Austràlia), no implicada en el treball. "Si una au menja variat i per fer nius no necessita res més que altura, sobreviurà en àrees urbanes. Ja li ha passat amb els corbs i, aquí, al minà comú i a l’ibis", observa.

Menja’t això, no a mi

Els investigadors de BCNGulls han aprofitat per al seu treball un enutjós costum dels pollastres: quan veuen un depredador (científics inclosos), vomiten el menjar per dir-li "menja’t això, no a mi".

Al vòmit, els experts han trobat peix, però també trossos de plàstic, menjar de restaurant, plomes de cotorres i potes de coloms. "Més del 90% dels aliments són d’origen humà", explica Navarro. "Els intents de tapar els abocadors semblen haver fracassat", reflexiona. "N’hi ha molta especialització: alguns exemplars saben caçar coloms i d’altres no", explica Aymí.

Notícies relacionades

Una altra tasca desagradable els ha tocat als investigadors. A cada gavina capturada li han tret una mostra d’excrements, clavant-li un escuradents pel que en aquests animals es diu claveguera. A les mostres, han trobat E.Coli en la meitat de la població, salmonel·la en el 10-20% i campylobacter en el 5-10%.

"És habitual trobar patògens, en bona mesura perquè freqüenten llocs insalubres", observa Tomás Montalvo, el membre de l’equip de BCNGulls que pertany a l’ASPB. "Volem estudiar si hi ha un impacte real sobre la salut dels ciutadans de Barcelona: és part de la vigilància poblacional i sanitària normal", explica. Quan els resultats estiguin enllestits, l’agència valorarà si és necessari o no emprendre accions en llocs com mercats o hospitals.

Intervencions intel·ligents

A mitjans dels anys 90 es va posar en marxa una campanya d’eliminació de milers de gavines a les illes Medes perquè es considerava que n’hi havia massa. "El resultat és que Girona va passar de tenir 25 parelles a diversos centenars, probablement escapades de les Medes", relata <strong>Pep Arcos</strong>, de <strong>SEU Birdlife,</strong> no implicat en BCNGulls. <span style="font-size: 1.6rem;">"No és bona idea exterminar per parar el creixement. Si els recursos continuen disponibles, la població continuarà pujant. Una política molt més eficaç és impedir l’accés als abocadors", afirma Arcos. "</span><span style="font-size: 1.6rem;">A l’illa de Benidorm es va detectar que les gavines mataven escaterets europeus. El problema es va solucionar eliminant només les poques parelles que tenien aquest comportament", explica Arcos.</span>