ODISSEA ESPACIAL
Últimes imatges de la NASA: Ultima Thule sembla un ninot de neu
L'objecte celeste més allunyat que s'ha explorat mai pot donar dades sobre la formació dels planetes
ultima-thule /
Ultima Thule, l’objecte celeste més allunyat que ha estat explorat mai per la humanitat, s’assembla a un "ninot de neu" en les noves imatges rebudes per la NASA, segons han revelat aquest dijous els investigadors de la missió New Horizons.
Preses des d’uns 27.000 quilòmetres de distància, les imatges permeten percebre la seva forma com dues esferes connectades o un "contacte binari", amb una longitud de 31 quilòmetres.
La sonda espacial New Horizons va sobrevolar aquest dimarts Ultima Thule, que està situada més enllà de Plutó, i la NASA va donar llavors les primeres dades, però els experts han mostrat imatges en alta resolució i han donat nous detalls sobre les seves característiques.
"Estem veient una representació física de l’inici de la formació planetària, congelada en el temps", ha destacat el líder de l’equip de Geologia i Geofísica de New Horizons, Jeff Moore.
L’expert ha remarcat que estudiar Ultima Thule permet "comprendre com es formen els planetes, tant en el nostre sistema solar com en els que orbiten altres estrelles a la nostra galàxia".
Fa 4.500 milions d’anys
Moore ha explicat que l’objecte va començar a formar-se fa uns 4.500 milions d’anys, quan un núvol giratori de petits cossos gelats va començar a fusionar-se i va donar lloc a Ultima i a Thule.
Els dos cossos independents, amb el pas del temps, van anar acostant-se amb un lent moviment en espiral fins que es van tocar i van formar el cos de dos lòbuls que és avui, ha afegit.
L’objecte celeste és una roca de gel d’uns 33 quilòmetres d’extensió a la part més llarga que flota al cinturó de Kuiper, formada per dos lòbuls units per un estret coll. El lòbul més gran ha sigut batejat com a Ultima i el més petit, com a Thule, ha assenyalat el cap de la missió, Alan Stern.
Ultima Thule està situat en una de les regions més remotes del Sistema Solar, coneguda com el cinturó de Kuiper, en honor a l’astrònom que va predir la seva existència en la dècada dels anys cinquanta, Gerard Kuiper.
La nau New Horizons va estar sis mesos d’hibernació, fins al juny d’aquest any, quan va reprendre el seu trajecte a aquest misteriós objecte celeste, de tot just 30 quilòmetres de diàmetre.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR