MECENATGE CIENTÍFIC

La fundació »la Caixa» reforça la seva aposta per la investigació

L'entitat ha estrenat aquest dilluns els seus nous ajuts per a postdoctorals i projectes biomèdics

La inversió en ciència, que s'estén per primera vegada a Portugal, va arribar a 70 milions d'euros el 2018

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

"Això es convertirà en un altre ministeri de ciència", feia broma aquest dilluns al matí una gestora d’un centre d’investigació en l’acte en què la fundació ”la Caixa”va entregar els seus ajuts a la investigació del 2018, a la seva seu de la Diagonal de Barcelona.

L’acte va escenificar la forta aposta per la investigació de l’entitat, que aquest any ha invertit 70 milions d’euros en ciència i és la fundació que més inverteix en aquest capítol a Espanya. L’objectiu és arribar als 90 milions l’any que ve, triplicant la suma invertida el 2016, segons va dir el president de la fundació Isidre Fainé.

En l’acte es van estrengar 75 ajuts, repartits entre un programa per a investigadors postdoctorals, un per a projectes biomèdics i un altre per trobar aplicacions comercials de troballes científiques. Els primers dos programes s’estrenen aquest any i són el resultat del creixement de la inversió en ciència de la fundació, juntament amb l’extensió de l’àrea geogràfica dels receptors, que ara també arriba aPortugal.

Inversió privada en R+D

"La baixa inversió privada en ciència és una xacra a Espanya. Hi ha una fundació que ha fet un pas endavant, m’agradaria que n’hi hagués moltes més", va dir el patró de la fundació i exministre de Ciència Javier Solana. En l’acte hi van participar amb un vídeo el ministre actual, Pedro Duque, i en persona el ministre de Ciència de Portugal, Manuel Heitor.

Amb 300.000 euros de pressupost i una durada de tres anys, cada un dels 30 ajuts Junior Leader superen l’assignat en la típica convocatòria postdoctoral. D’aquests ajuts se n’han beneficiat diversos investigadors atrapats en la travessia del desert que separa el doctorat d’una posició estable en ciència.  

"És un esplèndid exemple de com es poden fer bé les coses des del sector privat. No obstant, no poden suplir el paper del sector públic, que hauria d’invertir més i dissenyar d’una vegada una carrera investigadora amb una estructura coherent," va afirmar Violeta Durán, portaveu de la Federació de Joves Investigadors Precaris.

Cada un dels 20 projectes biomèdics assignats també superen amb escreix la dotació habitual d’un projecte semblant al Pla Nacional: la seva dotació oscil·la entre el mig milió i el milió d’euros. El Govern portuguès va decidir cofinançar els projectes, multiplicant per dos la dotació al seu territori.

"És un alè, en aquests temps sense lideratge polític i amb un sector públic debilitat", va comentar Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall.

Un senyal que crida l'atenció és que es van presentar gairebé 800 projectes pels 20 que es van assignar. En tots els programes, les propostes van passar per una doble ronda de revisió per parells i avaluació per panells internacionals d’experts.

"Que inverteixin és molt bona notícia, però ja hi ha diversos programes en salut, seria interessant obrir-se a altres temes", va observar Pere Puigdomènech, investigador al Centre de Recerca a Agrigenòmica (CRAG) de Barcelona.

El tercer programa, "CaixaImpulse", està orientat a identificar descobriments científic amb una aplicació molt clara, i a acompanyar-los en els passos que arriben fins al mercat.

Reptes

Notícies relacionades

Del total de 75 ajuts, 25 es van entregar a investigadores. Mentre hi ha diverses dones entre les receptores d’ajuts postdoctorals, són molt minoritàries en els projectes assignats a investigadors de nivell més avançat en la carrera.

"Està bé que la filantropia financi la investigació. El que proposen no és innovador, però és raonable. Perquè la iniciativa tingui impacte és fonamental la continuïtat, és a dir, que la inversió es mantingui durant anys. I que s’aposti per projectes arriscats i orientats a joves investigadors, a qui el finançament públic dona menys suport”, va concloure Octavi Quintana, director de la fundació PRIMERA i exdirector general d’investigació de la Comissió Europea.