Mart podria tenir l'oxigen necessari per allotjar vida

Un nou estudi suggereix que hi pot haver ambients pròxims a la superfície a Mart amb prou oxigen (O₂) disponible perquè microbis aeròbics puguin respirar, la qual cosa significaria que el Planeta Vermell podria acollir vida. Així ho indica un treball publicat a 'Nature Geosciences' elaborat per científics del Jet Propulsion Laboratory i de la Divisió de Ciències Geològiques i Planetàries, totes dues de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, a Pasadena (Estats Units) i de la Universitat de Harvard, a Cambridge (Estats Units).

A causa de l’escassetat d’oxigen en la moderna atmosfera marciana, se suposa que Mart és incapaç de produir ambients amb concentracions prou altes d’O per suportar la respiració aeròbica, però l’estudi, en el qual participen Vlada Stamenkovic, Michael Mischna, Lewis M. Ward i Woodward W. Fischer, presenta un marc termodinàmic per a la solubilitat de l’O en salmorres en condicions marcianes pròximes a la superfície.

Aquest estiu, dades recopilades pelMars Express de l’Agència Espacial Europea (ESA) parlaven de l’existència d’un estany d’aigua líquida enterrat sota capes de gel i pols a la regió polar sud de Mart. Els primers resultats de la nau espacial ja van descobrir que hi havia aigua (en estat sòlid, de gel) als pols del Planeta Vermell i que aquest gel estava enterrat en capes intercalades amb pols, però el 25 de juliol, l’ESA donava a conèixer la possibilitat que aquesta aigua fos líquida. També es va revelar la presència de sals.

Modelo teòric

Aquest nou estudi troba que el Mart modern pot suportar ambients líquidsamb valors d’O dissolts amb concentracions particularment altes en regions polars a causa de temperatures més baixes en latituds més altes, que promouen l’entrada d’oxigen en les salmorres.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

En concret, les simulacions de models de circulació general realitzades pels investigadors mostren que les concentracions d’oxigen en ambients pròxims a la superfície varien tant espacialment com amb el temps, aquest últim associat amb canvis seculars en l’obliqüitat o inclinació axial.

Fins i tot en els límits de les incerteses, les troballes suggereixen que hi pot haver ambients pròxims a la superfície a Mart amb prou oxigen disponibleperquè microbis aeròbics hi puguin respirar. Aquest descobriment també pot ajudar a explicar la formació de fases altament rovellades a les roques marcianes observades amb els exploradors de Mart i implica que poden existir oportunitats per a la vida aeròbica al Mart modern i en altres cossos planetaris amb fonts d’oxigen independents de la fotosíntesi.