Tots els homes de la península Ibèrica van ser aniquilats per invasors fa 4.500 anys

Un estudi dirigit pel genetista David Reich, de la Harvard Medical School a Boston, conclou que els homes natius de la la Península Ibèrica van ser exterminats després d’una invasió fa 4.500 anys. O almenys que van ser arraconats fins al punt que tots els pobladors posteriors de la península, fins a l’arribada de noves invasions, eren descendents per via masculina únicament d’aquesta població, molt probablement la primitiva onada de colonitzadors indoeuropeus, que van desplaçar com a reproductors els envaïts i van procrear amb les dones indígenes. 

De moment, no es coneixen més detalls de l’estudi, ni dels dubtes que es poden plantejar a partir d’aquí, ja que Reich només ha presentat els resultats de l’estudi en una conferència del festival New Scientist Live a Londres, aquest cap de setmana, i encara estan pendents de publicar en una revista científica acreditada. 

Final de l’edat del coure

El cromosoma Y, masculí, identificat en tot l’ADN antic rescatat d’enterraments posteriors, correspon a la cultura Iamna, originària del Caucas i el litoral nord del Mar Negre. Aquesta era una cultura del final de l’edat de coure i principis de l’edat de bronze (3600-2300 aC), amb una denominació provinent de la paraula russa 'yama', que vol dir clot, és a dir, una simple tomba en un pou, i la seva expansió s’associa a la de les llengües indoeuropees. Els iamnes no només utilitzaven metalls a casa i en la guerra, sinó que també tenien vehicles amb rodes i cavalls domesticats.

“Aquells invasors es van expandir per un vast territori des de Mongòlia fins a Hongria i Europa, i són els principals contribuents primaris més importants als europeus d’avui”, va explicar Reich.

En el cas de la península Ibèrica, Reich sosté que “la col·lisió d’aquestes dues poblacions no va ser amistosa, ni tan sols igual, sinó que els homes de fora van desplaçar els locals i ho van fer gairebé per complet, mentre que les dones haurien sigut esclavitzades”, segons Reich. Segons altres estudis, de la població que va sorgir de les estepes i va arrasar Europa, nou de cada deu eren homes, i a més amb una estructura social que feia que, probablement, uns quants líders tinguessin un èxit reproductor absolutament desproporcionat.

La població que van trobar aquests invasors era una barreja dels primers caçadors-recol·lectors que van poblar Europa i dels pobles neolítics que van portar l’agricultura des del Pròxim Orient . Les traces genètiques d’aquests pobladors es poden trobar en gran part del genoma dels posteriors pobladors de la península, però no en el seu cromosoma Y.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

La teoria de Reich desperta algunes incògnites encara per aclarir. Fins a quin punt va ser possible en les circumstàncies d’aquell temps arribar a envair o poblar cada racó de la península, quan invasions posteriors de societats molt més organitzades socialment i avançades tecnològicament no ho van aconseguir, i com van sobreviure (o van arribar des de l’exterior) les llengües no indoeuropees com el protobasc o l’iber. O la substitució no va ser radical, o va ser genètica però les societats resultants van mantenir les cultures originàries per via maternal, o van arribar amb moviments de població posteriors.

L’escenari plantejat per Reich sí que aporta un element que explicaria alguna particularitat del mapa lingüístic dels celtibers, les poblacions de llengua celta que es van establir a la península ibèrica en el primer mil·lenni abans de Crist. Aquesta primera població preindoeuropea ajudaria a explicar les característiques arcaiques que s’han atribuït als lusitans, així com la presència de rituals d’inhumació en nombrosos jaciments de la Meseta nord.