Anar al contingut

INVESTIGACIÓ

L''efecte Ventafocs' queda desmentit

La teoria que els padrastres són més propensos a maltractar els seus fills que els pares genètics

Un nou estudi desmenteix que aquest fenomen es degui a la falta de llaços genètics i apunta al factor edat

Valentina Raffio

L''efecte Ventafocs' queda desmentit

A començaments de la dècada dels 70, un grup de psicòlegs i psiquiatres forenses van plantejar una teoria segons la qual els pares adoptius eren més propensos a maltractar (o fins i tot matar) els seus fills respecte als pares biològics. Un fenomen que, d’acord amb aquest primer plantejament, es produïa perquè els padrastres no tenien cap raó genètica que justifiqués invertir recursos cap a la cura d’un fill amb qui no tinguessin relació de sang. Per això aquest ‘efecte’ es va acabar batejant amb el nom de ‘Ventafocs’, fent referència al conte en què una jove és maltractada per la seva madrastra.

¿Però quin fonament té aquest fenomen? ¿És cert que els pares adoptius són més cruels amb els fills amb qui no estan biològicament relacionats? I si així fos, ¿a què es deu aquest efecte Ventafocs? Per donar resposta a aquestes qüestions, un equip d’investigadors ha analitzat quinze anys de dades d’homicidis esdevinguts al Regne Unit i, posteriorment, han contrastat aquesta informació amb dades de població del mateix període.

Els resultats d’aquesta nova investigació, publicats recentment a la revista Journal of Experimental Psychologydesmenteixen la principal premissa d’aquest fenomen: els padrastres no són més proclius a matar els seus fills. Aquestes noves troballes suggereixen que les diferències en les taxes d’homicidis infantils per padrastres i pares genètics són considerablement més petites del que els investigadors previs havien afirmat, i que aquestes diferències probablement no s’expliquin per una relació biològica.

El factor edat

Un dels resultats que més criden l’atenció extrets d’aquest estudi és que, tot i que el factor genètic sembla no jugar un paper determinant en les índexs de parricidis, l’edat dels pares sí. "En general, les dades indiquen que els pares més joves són més propensos a abusar o matar els seus fills que els pares grans, independentment de si aquests són padrastres o no", explica Gavin Nobes, líder principal d’aquest nou estudi.

D’acord amb els investigadors, les interpretacions que puguin sorgir arran d’aquest factor podrien justificar indirectament el fenomen que les altres dades semblen desmentir: "Les enquestes de població mostren que els padrastres són, de mitjana, molt més joves que els pares genètics. Això significa que l’efecte Ventafocs podria explicar-se per la relativa joventut de padrastres, en lloc de justificar-se per la falta de relació genètica amb les seves víctimes", afegeix l’investigador.

Per què passa

"Hi ha diferents raons per les quals es podria explicar el vincle entre l’edat dels pares i el maltractament infantil: és més probable que els pares joves tinguin baixos ingressos, potser tinguin menys educació i estiguin menys equipats per bregar amb l’estrès de la paternitat", explica Nobes.

D’altra banda, aquest nou estudi també apunta que un motiu de les males relacions entre aquests pares joves i els seus fills podria ser la falta d’una convivència estable. Un condicionant que, segons argumenten els investigadors, explicaria per què no s’acabaria de crear un vincle afectiu sòlid entre pares i fills.

Polítiques de protecció dels menors

"Les causes que porten a l’abús infantil són molt complexes i poden ser extremadament difícils de predir. Però la nostra investigació ofereix una nova perspectiva de les dades disponibles que podrien ajudar els professionals i legisladors a decidir on canalitzar els recursos a l’hora de recolzar les famílies. En particular, en lloc d’assumir que els padrastres són més perillosos que els pares genètics, factors com ara la joventut del pare poden ser considerats com un millor indicador de si un nen corre el risc de ser maltractat", conclou l’investigador.