Anar al contingut

missió espacial Gaia

La Via Làctia va patir un sotrac fa més de 300 milions d'anys

Aquesta nova troballa apuntaria a un impacte gravitacional provocat pel pas de la galàxia nana de Sagitari

Es tracta del primer gran descobriment obtingut a través de les dades de la missió de l'Agència Espacial Europea

Valentina Raffio

La Via Làctia va patir un sotrac fa més de 300 milions d'anys

Fa entre 300 i 900 milions d’anys la nostra galàxia, batejada pels antics grecs com a Via Làctia, va patir un sotrac. Però no es va tractar d’un xoc violent sinó d’un impacte gravitacional que encara avui es pot veure reflectit en les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta nova troballa, publicada ahir a la revista Nature, arriba de la mà d’un equip internacional d’investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen (Països Baixos).

Es tracta d’un dels primers grans descobriments de la missió Gaia, la qual el passat 25 d’abril ja ens va proporcionar el mapa més gran mai traçat de la nostra galàxia i que ara ens proporciona una nova mirada sobre què va ocórrer en l’origen i evolució del cúmul d’estrelles, pols, gasos i partícules en el qual ens trobem.

“Les dades aportades per la missió Gaia, entre les quals s’han analitzat les posicions i velocitats de sis milions d’estrelles de la nostra galàxia, ens han permès veure un conjunt de pertorbacions amb diferents morfologies”, explica Teresa Antoja, investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i primera autora de l’article acabat de publicar. És el cas, per exemple, d’una pertorbació amb forma d’espiral que, d’acord amb els investigadors, recorda un cargol.

“Aquesta informació ens ha portat a plantejar-nos que el disc de la Via Làctia hauria tingut un impacte fa entre 300 i 900 milions d’anys. Una pertorbació gravitacional que hem pogut observar a través de gràfics que, encara avui, reflecteixen l’alteració de l’òrbita d’algunes estrelles”, afegeix la investigadora.

¿Què va poder passar a la Via Làctia?

D’acord amb aquest nou estudi, tot apunta que aquest impacte hauria sigut a causa de l’acostament de la galàxia nana de Sagitari, una de les formacions que orbiten al voltant de la Via Làctia, al disc de la nostra galàxia. Una hipòtesi que, segons explica Antoja, permetria explicar tant les espirals detectades com la idea que ens trobem en una galàxia jove, dinàmica i sensible a les pertorbacions. 

Imaginem durant un moment que llancem una pedra a l’aigua i que aquesta deixa com a rastre un conjunt de cercles concèntrics que s’obren pas al seu voltant. I ara imaginem que, paral·lelament, llancem una altra pedra molt més petita al seu costat. El resultat mostraria com els dos rastres formen unes ones a la superfície de l’aigua que, en alguns punts, xocarien entre si. Salvant totes les distàncies possibles i imaginables, això és el que hauria passat fa milions d’anys quan la galàxia de Sagitari es va acostar a la Via Làctia, i va alterar l’òrbita d’alguna de les nostres estrelles.

¿Però serveix aquest símil per entendre realment què va passar a la nostra galàxia? Sí i no. En el cas de l’univers tot és més complex. És clar que, a diferència de la imatge de la pedra a l’estany, al cosmos no hi ha pertorbacions que puguin observar-se a simple vista. Per això tota aquesta informació tan sols es pot veure reflectida en les dades de satèl·lits i, posteriorment, en gràfics.

“El moviment de les estrelles és imperceptible a l’ull humà. Però a través de la missió Gaia no tan sols podem observar-ho sinó que, a més, podem disposar de dades de gran precisió”, comenta Antoja. “És com si abans estiguéssim veient el cosmos com una taca borrosa i ara ens hauríem posat unes ulleres ben graduades que ens comencen a mostrar una imatge increïblement nítida de l’univers”, conclou la investigadora.

0 Comentaris
cargando