Pantalles, d'enemigues a aliades per cuidar la salut dels ulls

L’ús de les pantalles ha conquistat el nostre dia a dia. Des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir, dispositius electrònics com mòbils, tauletes i ordinadors atreuen la nostra mirada cap a una superfície lluminosa que en molts casos cap al palmell d’una mà. Una pràctica que, segons alerten els experts, podria posar en risc el benestar dels nostres ulls. 

Problemes preliminars

Un dels problemes més destacats a tenir en compte en relació amb l’ús de pantalles poc té a veure amb la tecnologia per si mateixa. D’acord amb José García Caruta, cap d’Oftalmologia de l’Hospital Vall d’Hebron, un dels principals problemes relacionats amb l’ús d’aquests dispositius és la disminució en la freqüència de parpelleig. Si en un context normal parpellejaríem entre 15 i 20 vegades per minut, en el cas d’estar concentrats aquesta freqüència disminuiria, cosa que ens portaria a tancar els ulls unes cinc vegades per minut.

"Si a això li sumem que normalment l’exposició sol ser prolongada, com en el cas d’estar treballant durant hores davant d’una pantalla, és aquí on comencen a sorgir els primers mals de cap", afegeix García Caruta. Segons explica l’oftalmòleg, aquest és el problema de base a partir del qual deriven tots els altres efectes col·laterals de l’exposició excessiva a les pantalles.

Conseqüències per als ulls

"A partir de les quatre hores davant d’una pantalla els ulls comencen a tenir problemes a curt termini", afegeix el doctor Pere García Bru, oftalmòleg de l’equip de retina de l’Hospital de Bellvitge. Segons explica Bru, d’aquí en endavant és probable que comencin a fer-se notar els primers símptomes d’irritació ocular, entre els quals destacarien l’enrogiment dels ulls i el dolor al voltant d’aquests. En casos extrems, aquest esgotament ocular podria quedar reflectit en visió borrosa o fatiga visual.  

Però més enllà dels efectes immediats, l’excés d’exposició a les pantalles també pot repercutir en el funcionament normal del nostre cos. Segons han començat a apuntar alguns estudis, aquest fenomen també podria estar relacionat ambl’alteració del cicle del son. Una conseqüència directa davant de l’estimulació cognitiva dels dispositius mòbils i la possible alteració a la producció de l’hormona del son.

D’acord amb recents investigacions fetes en animals, moltes d’aquestes qüestions estarien relacionades amb la llum blava dels dispositius, la longitud d’ona de la qual podria alterar la producció de melanina, hormona que ens permet agafar el son. Uns estudis que, d’altra banda, continuen sense donar resultats concloents en humans.

Pantalles aliades

Si aprenem a utilitzar-los amb cap, mòbils, tauletes i ordinadors també poden convertir-se en aliats per a la vista. Un exemple d’això, moltes de les característiques disponibles als mateixos dispositius per limitar la brillantor, regular el color de la pantalla i fins i tot augmentar la mida dels textos per no dificultar la feina dels ulls. Un primer pas que ens proporciona aquesta tecnologia per evitar alguns dels efectes col·laterals de l’exposició a les pantalles. En aquest sentit, també existeixen aplicacions per mesurar el nivell d’agudesa visual, diagnosticar el daltonisme o controlar determinades alteracions de la visió. 

Però més enllà d’això, l’ús en si d’aquests dispositius pot contribuir a cuidar la salut ocular. És el cas de la telemedicina, la prestació de serveis mèdics a distància. Un aliat virtual que pot ajudar a reduir les visites innecessàries a urgències. Tot això gràcies a les càmeres integrades als dispositius, una característica que proporciona una mirada virtual a l’ull del pacient.

Segons explica el doctor Pedro Grimaldos, oftalmòleg i creador d’una nova aplicació gratuïta coneguda com a Eyesco Selfie, la clau és saber aprofitar les utilitats dels telèfons per poder diagnosticar els pacients a distància. Per a això, tot el que es necessita és una càmera de bona resolució (com és el cas de les integrades als mòbils), un altaveu i una connexió a internet. A través d’aquests tres elements,l’aplicació creada per Grimaldos indica pas a pas al pacient com fer una fotografia apta per a la consulta mèdica.

Una vegada aconseguida la instantània correcta (amb la il·luminació i la resolució adequada per poder observar amb detall l’estat de l’ull), la imatge és enviada directament a l’expert, el qual pot avaluar la situació del pacient i remetre-li la informació sobre com actuar en el menor temps possible. Una revolució de mètodes, temps i espais que per a molts suposa un gran avenç per reduir temps d’espera en la consulta i facilitar el seguiment de determinades afectacions.

En aquest sentit, segons explica Grimaldos, el futur de la telemedicina passa per apropar cada vegada més pacients i especialistes. Tot això a través de dispositius d’ús comú (com és el cas dels mòbils) capaços de crear un enllaç directe entre preguntes dels afectats i respostes dels experts. 

Tecnologia sense experts

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

A l’enfrontar-se a un problema de salut, la solució digital tan sols funciona si darrere de la pantalla hi ha un expert. Al contrari, els pacients que busquen respostes a les seves malalties a través d’internet corren el risc de caure en fòrums o pàgines pseudocientífiques que no facin més que empitjorar el seu estat.

Segons explica el doctor García Caruta, el problema d’aquests recursos és que els usuaris intenten autodiagnosticar-se partint de l’experiència d’altres. Una pràctica totalment equivocada que pot portar problemes. D’aquí la importància de promoure un contacte directe entre metge i pacient, fins i tot a través de recursos digitals que planteja la telemedicina.