Estudi científic

La mandra va contribuir a l'extinció de l'Homo erectus

Investigadors australians demostren que la falta d'esforç va causar en part l'extinció de l'homínid

zentauroepp14818273 evolucion hombre180812200246

zentauroepp14818273 evolucion hombre180812200246

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Quan els pares del cristianisme van incloure la mandra entre els set pecats capitals devien saber molt bé el que feien. La falta d’esforç i inquietuds per millorar havien sigut letals molts segles abans per a un homínid, l’Homo erectus. Aquest va començar a habitar la Terra fa uns 1,8 milions d’anys i es va extingir 350.000 anys abans de la nostra era degut, en part, al segon dels pecats capitals.

Així ho ha revelat un estudi publicat per la revista científica Plos One dut a terme per la Universitat Nacional Australiana a partir dels materials trobats en unes excavacions arqueològiques realitzades el 2014 en el jaciment de Saffaqah (Aràbia Saudita).

Ni parlar de pujar el turó

Les evidències trobades en la penísula aràbiga mostren com els Homo erectus utilitzaven “estratègies de menys esforç” per construir els instruments necessaris per a la seva supervivència. Fabricaven les seves eines amb les roques que trobaven a prop del seu campament en lloc de desplaçar-se a una pedrera amb un material de millor qualitat.

I no és que fos gaire lluny. “Al lloc que vam mirar hi havia un gran aflorament rocós de primera qualitat a poca distància, en un petit turó. En lloc de pujar-hi, es van limitar simplement a utilitzar alguns trossos que havien caigut i jeien a la part inferior. Qualsevol pedra que trobaven al voltant del campament els valia. La majoria eren de baixa qualitat comparada amb la que utilitzaven els fabricants d’eines”, ha explicat el principal responsable de la investigació, Sheri Shipton.

El científic es mostra realment sorprès per la falta d’esperit de superació de l’espècie. “Quan vam mirar l’aflorament rocós no hi havia signes d’activitat, artefactes, ni excavació de les pedres. Sabien que eren allà, però al considerar que tenien prou recursos, sembla que van pensar: ‘¿Per a què molestar-se?’”, lamenta l’investigador.

La competència

Una cosa que contrasta enormement amb l’actitud dels homínids que van fabricar eines amb pedres en períodes posteriors. Tant els primers Homo sapiens com els neandertals escalaven muntanyes per trobar pedra de bona qualitat i la transportaven a través de grans distàncies. La creació de millors eines augmentava l’eficàcia de les tasques de recol·lecció, caça i construcció dels assentaments, potenciant les possibilitats de supervivència.

La mandra els va portar també a un immobilisme que els va impedir adaptar-se als canvis del seu entorn. La zona es va anar desertitzant gradualment i els rius es van assecar però en lloc d’adaptar-se, les troballes desmostren que estaven fent exactament el mateix amb les seves eines. Mai es van allunyar d’aquests rius que ja eren secs.

“No tinc la sensació que escrutessin l’horitzó. No tenien el mateix sentit de la fascinació que nosaltres”, reflexiona l’investigador.  La seva falta d’inquietuds va segellar el destí de l’Homo erectus. Els va portar a una cosa pitjor que l’infern dels cristians: la seva desaparició de la faç de la terra.

Notícies relacionades

    

     

Temes:

Arqueologia