Anar al contingut

COSMOS SENSE FRONTERA

¿Stephen Hawking sap què hi havia abans del 'big bang'? Sí: res

El científic desencadena un frenesí mediàtic al repetir una teoria que va formular el 1983

La idea que el temps va néixer amb l'Univers va centrar una disputa protagonitzada pel físic al juliol

Michele Catanzaro

¿Stephen Hawking sap què hi havia abans del 'big bang'? Sí: res

Matt Dunham (AP)

Aquesta informació es va publicar el dia 05/03/2018. El contingut fa referència a aquesta data.

El físic Stephen Hawking –genial i paralitzat en una cadira de rodes per una malaltia degenerativa– és famós per les seves polèmiques declaracions. Per exemple, últimament sol repetir que la humanitat hauria d’abandonar la terra, postrada pel canvi climàtic, i colonitzar altres planetes.

El culte a la personalitat del científic és tan gran que unes declaracions seves sobre una fosca teoria cosmològica, pronunciades en el programa de televisió nord-americana Star Talk el 2 de març, han desencadenat un frenesí mediàtic. Des d’aleshores, circula la notícia que Hawking sap el que va passar abans del big bang.  

En aquest cas, no se’l pot acusar d’haver buscat la sensació. De fet, Hawking es limita a repetir, en termes més aviat tècnics, una teoria que va formular el 1983 amb el físic James Hartle.

No hi va haver un abans

La hipòtesi, coneguda com a proposta de l’univers «sense fronteres» o estat de Hartle-Hawking, té una resposta clara a la pregunta de què hi va haver abans del big bang, fa 13.800 milions d’anys. «No hi havia res abans del big bang», resumeix Hawking, senzillament perquè no hi va haver cap abans: el temps va néixer amb l’univers.

Potser el físic ha tret a col·lació aquesta vella teoria perquè l’estiu passat va protagonitzar un duel a base d’articles científics amb un altre investigador, Neil Turok, sobre les conseqüències d’aquesta teoria. Però això és només una hipòtesi.

«Fa dècades que Hawking va formular aquesta proposta. És difícil dir si ha tingut cap intuïció nova sobre aquesta qüestió», afirma Jaume Garriga, investigador de la Universitat de Barcelona que va ser col·laborador de Hawking als anys 90. Els seus col·laboradors més estrets diuen que es fa cada vegada més difícil comunicar-se amb ell, per l’edat i pel progrés de la malaltia.

«Un pot pensar en l’inici del temps com si fos el pol Sud», explica Hawking a l’entrevista. «No hi ha res al sud del pol Sud, així que no hi ha res abans del big bang», prossegueix. Aquesta teoria, explica el científic, es basa en la relativitat d’Einstein, segons la qual l’espai-temps es poden imaginar com una superfície corba, que en comptes de dues dimensions, com seria una superfície normal, en té quatre (les tres de l’espai i la del temps).
Si es deforma una superfície normal per obtenir una esfera, s’obté una superfície que no té contorns. La teoria de Hawking assumeix que l’espai-temps té una estructura semblant, i tampoc té contorns. D’aquí ve l’expressió «sense fronteres».

Duel d'articles

Al juliol, relata Garriga, Hawking va publicar un article titulat Una sortida suau de la inflació eterna, juntament amb Thomas Herdog, que poc després va visitar Barcelona convidat pel científic català.

En aquest treball, Hawking i Herdog partien de la idea de l’univers sense fronteres per extreure una conclusió: la impetuosa expansió inicial que es va produir just després del big bang, l’anomenada inflació, va deixar un univers molt homogeni, sense grans pertorbacions. «La teoria dominant s’inclina per un univers molt inhomogeni», afirma Garriga.
L’article responia a un altre que havia sigut publicat al mes d’abril per Turok, amb títol oposat: No hi va haver un inici suau de l’espai-temps. Turok va replicar a l’agost a l’article de Hawking amb un taxatiu: «No hi ha rescat per la teoria sense fronteres». 

En una xerrada, Hawking va deixar entreveure les possibles implicacions filosòfiques del debat. La teoria clàssica del big bang ho considera una singularitat: una acumulació de matèria i energia en un punt infinitament petit. En aquestes condicions les lleis de la física deixarien d’estar vigents.

«Això implicaria que la ciència no és capaç de preveure com l’univers hauria començat. Al contrari, s’hauria d’apel·lar a un actor extern al mateix univers, cosa que podria explicar per què tants líders religiosos van acceptar promptament el big bang i els teoremes de la singularitat», afirma Hawking. La seva teoria, al reemplaçar la singularitat amb una superfície sense contorns, eliminaria aquesta interpretació.