Esclau, la història genètica de Hans Jonatan

L’any 1752, un home jove de pell fosca es va escapar de Dinamarca perquè el volien retornar com esclau a les Índies Occidentals daneses, on havia nascut. Va arribar a Islàndia, on se’l va conèixer com a Hans Jonatan, s’hi va casar i va tenir descendència. Investigadors islandesos, en col·laboració amb francesos i portuguesos, han identificat en la seva descendència la part del seu genoma que tenia un origen africà.

Notícies relacionades

Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

Som el producte de les generacions que ens han precedit i l’ADN de cadascú de nosaltres porta traces dels nostres avantpassats. Podem dir que cada genoma porta escrita part de la història de la humanitat. L’article, que s’acaba de publicar a Nature Genetics, ens permet descobrir-ne una petita pàgina que no deixa de tenir un cert dramatisme. Comença quan els esclavistes danesos arrabassen dones i homes de l’oest d’Àfrica perquè treballin en les plantacions de les seves colònies, el que són actualment les illes Verges. Una dona i el seu fill nascut d’un europeu viatgen amb la seva mestressa a Dinamarca, on l’esclavitud ja ha estat abolida. Quan la mestressa mor, el fill és amenaçat de ser retornat com esclau i s’escapa a Islàndia.

La presència d’un home d’origen africà deuria ser excepcional a Islàndia, una illa que té una població d’origen molt homogeni. Això ha facilitat el treball del grup d’investigadors que ha analitzat els genomes de 160 descendents de Hans Jonatan. Han passat més de 200 anys i fins a vuit generacions des d’aleshores. L’anàlisi ha permès reconstruir fins al 38% del genoma de la mare i en confirma l’origen africà. La comparació amb altres genomes coneguts permet concloure que provenia del grup dels ioruba, que viuen entre Benín, Nigèria i el Camerun. El cas demostra l’interès de l’estudi de l’ADN en temes d’història. Potser ens podrem plantejar certes preguntes analitzant l’ADN que algun personatge ha deixat en els genomes actuals.