Frankenstein (i la seva influència en la ciència)

Fa 200 anys que Mary Shelley va publicar la novel·la Frankenstein. El llibre ha sigut objecte de diverses versions cinematogràfiques molt conegudes i ha tingut una influència en la forma com es valora els resultats de la ciència. De l’aniversari n’han parlat tant revistes literàries com científiques.

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Sembla que la narració va ser escrita en un període en què, degut a l’erupció d’un volcà a Indonèsia, es van produir a Europa un parell d’estius sense claror. No era, probablement, un entorn gaire favorable a l’optimisme per a una dona jove que feia poc temps havia perdut un fill. De fet, la novel·la porta com a subtítol El Prometeu modern, cosa que suggereix que disposar de teixits humans i d’electricitat –això li permeten a Frankenstein construir un ésser amb òrgans de difunts i donar-li vida– podria obrir noves possibilitats a la medicina i al futur de l’espècie humana. Avui dia tenim raons per celebrar que es pugui trasplantar un òrgan, implantar un marcapassos o fer reviure una persona amb un desfibril·lador, cosa que fa pensar que el treball del Dr. Frankenstein potser tenia algun fonament.

Quan llegim la novel·la de Shelley trobem que ens parla principalment de la soledat que experimenta un ésser que té les propietats d’un humà però a qui els humans no reconeixen com un dels seus. Tot i això, les interpretacions posteriors en el cine i la literatura han aprofundit poc en la seva contribució a la reflexió sobre la soledat humana. Durant el segle passat, Frankenstein es va convertir en un punt de referència del gènere de terror i en particular de quan es vol manifestar que la ciència pot donar lloc a resultats que no es controlen i s’acaben tornant contra els seus creadors. D’aquesta manera, quan alguns volen parlar d’algun producte manipulat i perillós parlen de frankenporcs o frankenmenjar. Ja ho reconeix l’ésser produït per Frankenstein: «Si no puc inspirar amor, causaré por». H