Anar al contingut

DESENVOLUPAMENT DEL CONTINENT

Dorcas Muthoni: "La tecnologia ha canviat profundament l'Àfrica"

L'enginyera kenyana, fundadora de l'empresa Muthoni, és investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra

Michele Catanzaro

Dorcas Muthoni: "La tecnologia ha canviat profundament l'Àfrica"

Carlos Valbuena Junquera

Fa una mica més d’una dècada, amb 24 anys, l’enginyera kenyana Dorcas Muthoni (Nyeri, 1979) va fundar OpenWorld. Avui, aquesta consultoria està entre les principals del sector d’internet a l’Àfrica: fa servir programari lliure per a aplicacions que van del govern electrònic a la digitalització dels negocis. Tot i l’èxit, Muthoni no ha deixat de visitar escoles per animar altres joves africanes a dedicar-se a la ciència i la tecnologia. Un dels seus projectes consisteix a fer xerrades gratis a canvi que les oients es comprometin a replicar la xerrada amb altres noies. Divendres, Muthoni va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra.

No solem associar l’Àfrica amb tecnologia. ¿Ens equivoquem?
La tecnologia ha canviat profundament l’Àfrica. A Kenya es va inventar M-pesa, el pagament per mitjà de mòbils: la gent no fa servir targetes de crèdit, sinó que s’intercanvia diners a través del mòbil. Pots transferir diners en tres segons. Això ha incrementant les transaccions.

I, tot i això, continuem associant el continent amb la pobresa…
El que s’ha fet fins ara per combatre la pobresa no ha donat els fruits desitjats. La tecnologia està canviant el món, i també pot marcar un canvi en la manera com abordem la pobresa.

¿Per exemple?
Per exemple, la meva empresa treballa amb petits empresaris per digitalitzar els seus negocis. Amb una aplicació d’Android, un empresari africà pot accedir des de la botiga o des del sofà a milions de clients.

¿Què la motiva a promoure la ciència i la tecnologia entre les joves africanes? 
La capacitat d’escriure codi és fonamental en la quarta revolució industrial. L’escassetat de dones en les carreres científiques a l’Àfrica farà que el seu futur sigui encara més difícil que el seu present.

¿Perd res la tecnologia per l’escassetat de dones que hi ha?
La perspectiva de les dones podria enriquir la discussió. Si no hi ha tecnòlogues, acabes fent productes que no estan alineats amb les necessitats de les dones. A la facultat no hi havia lavabos per a dones, s’assumia que no calien.

¿Han millorat les coses?
Més dones estan aconseguint posicions de responsabilitat. Les joves se senten més segures a l’escollir carreres científiques i tecnològiques. Hi ha tota classe de grups i associacions de programadores.

¿Quins obstacles es troben?
Sobretot, la falta de models. Moltes noies, com em va passar a mi, creixen en entorns rurals, on no tens ni idea del que és un enginyer, i encara menys una dona enginyera.

¿Com va passar del camp a la xarxa?
M’interessava el disseny. El meu pare volia que fos metge, però a mi m’agradava l’arquitectura i sempre he perseguit el que m’agradava. Vaig tenir un professor de física que parlava molt d’internet. Vaig pensar que això m’interessava. Vaig acabar apuntant-me a informàtica, a la Universitat de Nairobi.

¿Com va néixer la idea de crear la seva pròpia empresa?
El meu primer treball va ser portar internet a les universitats de Kenya. Vaig descobrir el programari lliure per fer funcionar els servidors. Quan parlava d’això, de la possibilitat de tenir correus electrònics o programes sense pagar, notava una gran sorpresa i excitació. Em vaig adonar que hi havia una gran demanda d’aquest software.

¿Quins models la van inspirar?
Em va inspirar en gran mesura Wangari Maathai [primera dona africana a aconseguir el premi Nobel de la pau, el 2004]: una líder en conservació ambiental, pionera a parlar del canvi climàtic, que va aconseguir que dones rurals plantessin milions d’arbres. Hi va haver polítics que a vegades la van combatre amb violència, fins i tot física. Em va inspirar que fos una professora, científica, i una persona molt centrada en els seus objectius. 

0 Comentaris
cargando