Anar al contingut

ENGINYERIA APLICADA

Estudiants de la UPC se'n van a l'espai

Un coet desenvolupat a la universitat i amb capacitat per arribar a 100 quilòmetres d'altura es llançarà l'any 2022

Antonio Madridejos

Estudiants de la UPC se'n van a l'espai

Un grup d’alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estan decidits a convertir-se en el primer equip d’estudiants que desenvolupi un coet de fabricació pròpia capaç d’elevar-se fins a 100 quilòmetres d’altura, la coneguda com a línia de Kármán, que separa l’atmosfera terrestre de l’espai exterior. Encara que no van gaire sobrats de diners, ho compensen amb enginy i dedicació. «Moltes coses les hem de fer completament des de zero. No cal dir que no hi ha manuals sobre com fer coets d’aquesta classe», resumeix un dels membres de l’equip, Manel Caballero.

El projecte, iniciat fa dos anys, està dividit en tres fases: el primer prototip ha arribat sense problemes als dos quilòmetres d’altura; l’any que ve enllestiran una versió millorada que ascendirà fins a 15 quilòmetres i, finalment, la definitiva estarà a punt el 2022. Exteriorment serà un cilindre amb una altura de sis metres, 20 centímetres de diàmetre i entre 200 i 230 quilos de pes, bona part reservats per a un combustible de fabricació pròpia fet a base de nitrat d’amoni.
Al marge del motor, que permetrà superar la barrera del so, i dels sistemes de telemetria, que garanteixen les comunicacions, podrà portar una càrrega d’entre 5 i 10 quilos, calculen els estudiants. «Podrien servir per a diversos equipaments d’anàlisi meteorològica o de microgravetat», posa com a exemple el portaveu de l’equip, Albert Pulido.

Els 20 estudiants implicats en el projecte, anomenat Cosmic Research, tenen entre 19 i 23 anys i procedeixen de diverses facultats de la UPC, incloent-hi Informàtica i Telecomunicacions, però el pes fonamental recau sobre l’Escola d’Enginyeria Aeroespacial del campus de Terrassa.

Les mateixes inquietuds

«Trobar persones amb les mateixes inquietuds els ajuda molt a afrontar els reptes», explica el professor David González, coordinador del programa Inspire de la mateixa universitat. Els professors de la UPC els assessoren, però el treball és exclusiu dels alumnes. A més a més del repte científic i tecnològic per als estudiants, el coet també és una magnífica oportunitat per fer divulgació amb instituts de Terrassa, recorda González. 

Els membres de l’equip expliquen que a tot el món només hi ha tres o quatre rivals que aspirin a aconseguir el mateix repte, entre ells un a la Universitat de Berkeley (EUA) i un altre a la de Delft (Països Baixos).

Els dos primers prototips han sigut batejats amb noms de dones astronautes. El primer, que s’ha llançat amb èxit en tres ocasions des de l’aeròdrom d’Alcolea de Cinca (Osca), es diu Resnik, en homenatge a Judith Arlene Resnik, morta en la tragèdia del Challenger el 1986. El model, que feia 2,5 metres de llarg i està fet de fibra de carboni, va arribar a una velocitat punta en ascens de 1.000 quilòmetres per hora.

Per al coet que es llançarà pròximament, batejat com a Bondar (de Roberta Bondar, astronauta canadenca), molt possiblement s’haurà de fer servir un nou emplaçament, com ara l’aeròdrom d’El Arenosillo (Huelva), ja que els 15 quilòmetres d’altura a què arribarà podrien afectar la seguretat de l’espai aeri. El Bondar serà un model a escala del coet definitiu. «El necessitem per demostrar que ho podem fer», resumeix Caballero. Serà metàl·lic i necessitarà dos paracaigudes.

Els estudiants han impulsat una campanya per recaptar fons, ja que el coet definitiu requerirà un pressupost de més de 40.000 euros. Ara per ara ja compten amb el patrocini de TeXtreme, Albedo, Freixenet, Irideon, Ansys i l’Ajuntament de Terrassa.