Ángel Raya: «Podem ser dels millors del món en cèl·lules mare»

L'investigador Ángel Raya (Argamasilla de Calatrava, Ciudad Real, 1966), especialista en cèl·lules mare, va treballar a les ordres de Juan Carlos Izpisúa primer a l'Institut Salk de La Jolla, a Califòrnia, i després al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), abans de traslladar-se a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec). Ara torna al CMRB per ocupar la vacant de director deixada després de la tumultuosa marxa d'Izpisúa. El seu repte és canviar l'estructura organitzativa i productiva del centre.

-¿Com ha sigut la producció científica del CMRB des de la seva fundació el 2004?

-Des de qualsevol anàlisi, ha sigut molt bona tant en publicacions com en patents. El que passa és que hi ha hagut dues fases: una primera en què la producció era pròpiament del CMRB i una segona en què el centre de gravetat es va anar desplaçant cap a La Jolla, cap al laboratori que hi tenia Izpisúa, i la majoria de les publicacions d'alt impacte ja no es feien aquí.

-El CMRB no tenia finançament europeu, un símptoma que les coses no funcionaven del tot bé.

-És una de les conseqüències de la peculiaritat del model. Per a les coses bones i per a les dolentes, el centre estava molt personalitzat en la figura d'Izpisúa. La part bona és que va permetre una gran visibilitat del CMRB, que es reconegués internacionalment, però la dolenta és que dificultava el creixement i l'establiment de grups independents capaços de captar finançament divers. Crec que és necessari aire fresc.

-¿Izpisúa figurava com a investigador principal en tots els projectes?

-Sí, en gairebé tots. El CMRB no funcionava com un centre de recerca, sinó com el laboratori d'Izpisúa a Barcelona. I això provocava que molts que tenien expectatives de progressar se n'anessin.

-¿Quanta gent treballa al CMRB?

-Ara hi ha 39 persones, encara que de científics en plantilla només hi ha la directora del banc de cèl·lules mare, Anna Veiga. La resta són postdocs [investigadors postdococtorals]. És un tema que hem d'abordar amb el canvi de model.

-¿Què significa que Izpisúa s'hagi endut els projectes del CMRB?

-És un malentès. Els projectes [el finançament aconseguit amb els plans estatals de recerca, per exemple] no se'ls pot emportar un investigador a un altre centre. No ho ha dit ningú, ni el mateix Izpisúa. Els projectes s'assignen a un investigador principal, però qui firma el projecte, el compromís de dur-los a terme, és el centre al qual pertany.

-¿Manté contacte amb Izpisúa?

-Des que vaig deixar el CMRB, ens vam anar distanciant, encara que lògicament vam arribar a coincidir en algunes reunions. Tenim una relació cordial. Miri, jo sempre li estaré agraït: vaig ser postdoc seu durant gairebé sis anys, vam fer coses interessants junts i em va ensenyar moltíssim. Però això no significa que jo vegi que algunes coses podien funcionar millor.

-¿Han hagut de passar vuit anys perquè el patronat del CMRB veiés que no li agradava la línia del centre?

-Que el centre fos el laboratori d'Izpisúa no és cap novetat. Així es va preveure des del principi. Ara el patronat ha decidit que s'ha de canviar aquest model.

-¿Mantindrà el seu grup a l'Ibec?

-Sí, jo al CMRB no hi tindré grup investigador, només en seré el director. Per la meva posició de professor ICREA [contracte de la Generalitat], el meu grup i els meus projectes els tinc a l'Ibec, i així seguirà. I sóc aquí perquè m'han fet un encàrrec: trobar un pla de futur per a aquest centre. Lògicament, compatibilitzar les dues coses no hauria de ser una solució que es prolongués gaire en el temps.

-El seu treball serà reorientar l'institut. ¿En quin sentit?

-Primer, crec que necessitem un pla de viabilitat econòmica i diversos grups potents que tinguin independència. També hem de definir les línies de recerca.

-¿Quines són les seves aspiracions per al CMRB?

-Encara que les circumstàncies econòmiques no són les que hi havia quan el centre es va crear, crec que hi ha d'haver una ampliació. Ara són 39 persones, però quan jo me'n vaig anar n'hi havia 70. El centre ha anat perdent postdocs perquè no hi ha hagut capacitat per atraure fons externs al marge del finançament estructural que tant la Generalitat com l'Institut Carles III sí que han mantingut.

-¿El CMRB està capacitat per estar a la cresta de l'onada mundial?

-El CMRB va ser el primer centre que va crear a Europa cèl·lules iPS humanes [cèl·lules adultes reprogramades per comportar-se com si fossin cèl·lules mare embrionàries]. Crec sincerament que tenim capacitat, tant en recursos humans com en tecnologia, per estar amb els millors. Ara ens falta la translació de la ciència bàsica a la clínica. Hem de seguir treballant. Hi ha d'haver grups de ciència bàsica que entenguin, per exemple, els mecanismes de la reprogramació cel·lular, saber com especialitzar-les. I després hi ha d'haver altres grups que resolguin els problemes que fan que aquestes cèl·lules no es puguin aplicar per ara, com la seva funcionalitat, els problemes de rebuig o el sorgiment de tumors.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

-¿No hi ha massa expectatives amb les cèl·lules mare?

-¿I això és dolent? Jo no he vist cap cas de recerca que avanci tan ràpid com aquest.