PARTICIPACIÓ DEL CSIC

La domesticació del llop va començar a Europa fa més de 30.000 anys

Un estudi internacional mostra un origen semblant per a tots els gossos actuals

Fins ara es creia que el procés havia començat a l'Àsia i en dates més recents, fa uns 10.000 anys

Vista lateral d’un crani atribuït a un gos del Paleolític, no a un llop, trobat a la cova de Goyet (Bèlgica). Té una antiguitat estimada de més de 30.000 anys.

Vista lateral d’un crani atribuït a un gos del Paleolític, no a un llop, trobat a la cova de Goyet (Bèlgica). Té una antiguitat estimada de més de 30.000 anys. / REIAL INSTITUT BELGA DE CIÈNCIES NATURALS

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona

El llop es va convertir en el millor amic de l'home en un complex procés de domesticació que es va iniciar a Europa, i no pas a l'Àsia, i que van portar a terme pobles nòmades dedicats a la caça i la recol·lecció en un període molt remot, fa entre 32.100 i 18.000 anys. Amb posterioritat, acompanyant els humans en els seus desplaçaments, els gossos es van expandir per la resta del món, incloent-hi Amèrica.

Això és almenys el que sosté un estudi internacional que ha comparat l'ADN de cànids d'orígens diveros, tant actuals com fòssils, amb l'objectiu de desentranyar l'arbre evolutiu i l'origen geogràfic dels gossos. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista 'Science'.

¿Què va portar un carnívor esquiu a convertir-se en un company fidel de l'home? Fins ara es pensava que els primers gossos van sorgir a l'Àsia, probablement al Pròxim Orient o la Xina, com a conseqüència del procés de sedentarisme que els humans van iniciar fa uns 10.000 anys amb el descobriment de l'agricultura. Els llops s'haurien acostat als poblets atrets per l'olor--per exemple, del menjar abandonat a les escombraries--fins a acostumar-se al contacte visual.

Segons la nova hipòtesi, el menjar també hauria estat el reclam, però els llops haurien seguit els clans nòmades en els desplaçaments. En qualsevol cas, en el fons es tracta d'especulacions: "No sabem qui, si l'home o si el llop, hi hauria guanyat més amb la interacció", assumeix Jennifer Leonard, investigadora del CSIC a l'Estació Biològica de Doñana i coautora del treball. La investigació ha estat encapçalada per Olaf Thalman, de la Universitat de Turku (Finlàndia).

L'estudi ha analitzat l'ADN mitocondrial de 18 cànids prehistòrics trobats en jaciments d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Rússia, els Estats Units i l'Argentina, i l'ha comparat amb un exhaustiu conjunt de gossos de diverses races, llops i coiots actuals. L'ADN mitocondrial és una eina molt útil en estudis de biologia evolutiva perquè varia molt lentament amb el pas de les generacions.

"Hem vist que els gossos actuals estan estretament emparentats amb els cànids prehistòrics europeus. I aquest parentiu és més gran que el que hi ha entre els cànids prehistòrics europeus i els llops asiàtics", explica Leonard. "En qualsevol cas --afegeix-- segurament va ser un procés de domesticació que es va reproduir en diversos enclavaments d'Europa".

Diversitat de races

Notícies relacionades

La investigadora del CSIC considera que algunes de les característiques que associem amb els gossos i no amb els llops devien sorgir poc després de la domesticació, com la mansuetud i el pelatge més clar, però altres és probable que siguin molt més recents, com el pelatge menys abundant o la capacitat de pasturar.

I pel que fa a les enormes diferències que s'observen entre els gossos actuals, la investigadora considera que són resultat de millores genètiques impulsades pels humans, més que no pas de diferències procedents dels seus ancestres llops. "No podem dir que els gossos d'una regió o d'una raça en particular estan més estretament relacionats amb una determinada població de llops. Tots els gossos estan més estretament relacionats entre si que qualsevol d'ells amb els llops actuals".