Els guepards, reis de l'acceleració

El guepard és l'animal terrestre més ràpid del món, però la característica que el converteix en un excel·lent caçador no és la seva acreditada velocitat punta, sinó especialment la facilitat per accelerar, frenar i canviar de trajectòria, segons mostra un estudi dut a terme a Botswana pel científic Alan Wilson i el seu equip al Royal Veterinary College de Londres. També hi han participat investigadors del Botswana Predator Conservation Trust.

A partir de proves amb exemplars en captiveri i paranys, s'ha constatat que el guepard (Acinonyx jubatus) és capaç de rondar els 100 quilòmetres per hora de velocitat màxima, molt més que altres grans velocistes com els cavalls (68 km/h), els llebrers (65 km/h) i els humans (43,2 km/h, segons el registre d'Usain Bolt durant el seu rècord del món dels 100 metres). Per exemple, Sarah, una femella del Zoo de Cincinnati, va arribar a córrer l'any passat a 98 km/h i va cobrir els 100 metres en 5,95 segons.

No obstant, fins ara no s'havia analitzat en profunditat la locomoció del felí en llibertat. Per a això, els investigadors van col·locar a cinc exemplars (tres femelles i dos masclaes) un collar d'alta tecnologia que incloïa GPS, acceleròmetre i magnetòmetre. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista Nature.

Els investigadors van gravar els moviments dels animals durant 17 mesos i van analitzar 367 carreres. En total van ser 530, però no totes van ser útils a causa de la curta distància recorreguda o altres motius. Les zones d'estudi a Botswana, que compta amb algunes de les millors poblacions del món, eren ambients oberts amb vegetació prou elevada per permetre que el veloç caçador es camuflés. Hi havia carreres a totes hores del dia, però predominantment a l'alba.

Perfil típic de les carreres

El perfil típic de la carrera consistia a anar caminant molt lentament, o fins i tot estar parat completament, i de sobte accelerar fins a arribar a la velocitat punta, disminuir una mica i tornar a accelerar. Les carreres tenien una mitjana de 173 metres, encara que excepcionalment es va arribar al mig quilòmetre.

La primera conclusió va ser que els guepards van aconseguir un rècord de velocitat màxima de 93 km/h, però que en la majoria dels esprints, durant un parell o tres de segons, ni van superar els 70 km/h. La velocitat mitjana en les carreres de caça va ser de 50 km/h.

El que els fa singulars, diuen els investigadors, és un altre factor: la seva agilitat a l'hora de córrer, amb una maniobrabilitat que supera amb escreix la dels cavalls o els llebrers, i especialment la seva capacitat per accelerar des del no-res. També compten amb unes grapes no retràctils que garanteixen una considerable adherència.

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

És aquesta capacitat de canviar la velocitat i la direcció gairebé a l'instant la que permet a l'animal seguir els moviments de la seva presa i capturar-la. Els investigadors van calcular que un guepard desenvolupa en l'esprint una força quatre vegades superior a la de Bolt.

Multitud de carreres infructuoses

En qualsevol cas, ni aquests avantatges naturals el converteixen en un caçador imbatible. Les preses, que solen ser impales i gaseles, i més rarament facoquers i altres herbívors, s'escapen en el 74% dels casos. Només en 94 de les 367 carreres, els guepards van omplir l'estómac.