Senyores i senyors, Landa és cinquè de la general

Senyores i senyors, Landa és cinquè de la general
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Sense tenir-hi art ni part Mikel Landa s’ha col·locat cinquè de la Vuelta fent l’efecte, fins i tot, que el ciclista basc mai ha volgut estar en tan brillant posició. No obstant, només és necessari acostar-se qualsevol dia pels territoris de la carrera, des de la sortida a l’arribada passant pel recorregut de l’etapa, per adonar-se que si hi ha un corredor aclamat, aquest és Landa, l’únic ciclista del pilot mundial que pot presumir d’haver creat una religió al seu voltant, que es denomina ‘landisme’.

I és ben cert que el ‘landisme’ existeix perquè aixeca onades d’admiració allà per on passa el corredor alabès, des dels paratges del Cid que es van trepitjar en l’etapa castellonenca, a les costes de Xorret de Catí, sense oblidar que es va produir una espècie de terrabastall en la presentació d’equips en una Barcelona que en aquesta ocasió es va il·luminar a la salutació de Landa.

L’any de gràcia del 2015

Ha dit que no estava a la Vuelta per lluitar per la classificació general, que miraria d’apartar-se dels llocs d’honor amb la clàssica consideració ciclista de perdre temps a la taula perquè no sigui una preocupació per a ningú i així poder escapar-se el dia menys pensat i repetir el triomf que Landa va aconseguir a Andorra per allà l’any 2015.

Aquella, sense cap mena de dubte, va ser la millor temporada de la seva carrera esportiva amb la tercera plaça del Giro, on també es va anotar dos triomfs parcials i fins i tot podia haver guanyat la prova d’haver pres una decisió tàctica diferent el seu equip, en aquell temps l’Astana, en la penúltima jornada de la prova. No estava gaire fi Alberto Contador, vencedor final, i a l’equip van preferir sacrificar Landa en favor de Fabio Aru, en comptes de llançar-lo amb totes les de llei cap a la victòria final.

En aquell temps, va començar a néixer la fe cap al ‘landisme’. Molts ho van veure com el reflex d’un corredor que podia aspirar al més gran en carreres com el Giro, la que més li agrada, el Tour i la Vuelta.

Els Tours 2017 i 2020

La veritat és que Landa sempre ha tingut una espurna de mala sort. El 2017 va ser quan va arribar al Tour en millor forma, però pel camí equivocat de ser a l’Sky el principal gregari de Chris Froome, guanyador de la prova, i va haver de sacrificar-se al servei del cap. Va perdre la tercera plaça, o allò que és el mateix el premi de pujar al podi dels Camps Elisis, per un segon. I això fa mal.

Tot i així, la quarta plaça aconseguida el 2020 va quedar enfosquida, en una de les seves millors contrarellotges, perquè aquell dia, a un de París, Tadej Pogacar va aturar la terra, de manera prodigiosa va tombar Primoz Roglic i li va arrabassar el jersei groc. Només hi va haver ulls per al prodigi eslovè mentre Landa arribava a París instal·lat al quart lloc de la general.

I mira per on ara el veiem cinquè de la Vuelta, gairebé per atzar, perquè es va colar en l’escapada bona de Terol i perquè, malgrat perdre temps, va estar en el segon pilot de figures de la carrera en la pujada i la baixada a Xorret de Catí.

Àlaba i la ronda francesa

Notícies relacionades

Per això, el ‘landisme’ està radiant... «¿i si?» ¿I si s’anima? L’alegria serà total, sobretot en terres alabeses, per on va passar el Tour el segon dia i on tots els companys de pilot van veure i van comprovar que Landa no anava de broma al travessar les carreteres on normalment entrena; una festa, centenars de persones entregades al ciclista com a practicants del ‘landisme’.

El temps, com passa en les lesions esportives, determinarà la recuperació de Landa per a la general. O si decideix jugar la moneda de les escapades. El que sí que està clar és que l’any que ve correrà com a gregari de Remco Evenepoel, un fet que no farà que perdi ni un practicant en el seu culte i fins i tot és possible que l’astre flamenc es converteixi en tot un ídol, principalment al País Basc, si acaba la més gran de les seves obres arribant de groc a París amb Mikel al seu costat. Pels segles dels segles.