El plor per un Tour que no pot votar

El plor per un Tour que no pot votar
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Per una vegada es tracta més d’un plor, d’un plor per no poder votar, que d’un article que serveixi per parlar de ciclisme, de l’èpica d’un Tour que ha començat aquest dissabte a Bilbao. És complicat fer un càlcul del total de ciutadans espanyols que, per una o altra raó professional, mai per qüestions lúdiques, acudeix a la ronda francesa des de diverses funcions, des dels famosos corredors als auxiliars més discrets, passant pels directors, alguns membres de l’organització, empleats de la caravana publicitària i els enviats especials dels mitjans informatius.

Si es fan càlculs, es podria estar parlant d’unes 200 persones i només els ciclistes, que per desgràcia hagin d’abandonar el Tour, sempre per circumstàncies adverses (ja hi ha 14 corredors espanyols que s’han apuntat a la carrera), tindran la possibilitat de votar el 23 de juliol, precisament el dia que la ronda francesa arriba a París, als desitjats Camps Elisis després d’un trasllat sempre complicat des dels Vosges on es viurà l’última etapa de muntanya.

Els afectats

Si 14 sembla una xifra gairebé insignificant en un país que es mobilitzarà cap a les urnes, el número de seguida augmenta a l’enumerar els auxiliars, principalment massatgistes i mecànics, però també metges, relacions públiques, preparadors físics de nacionalitat espanyola que estan repartits en bona part dels 22 equips participants.

I és aquí on entra l’estació de l’esperança, una petita població d’Osca anomenada Canfranc, que ha entrat en la història com a santuari en la salvació de centenars de jueus que fugien de la barbàrie nazi, d’aquells temps en què es perseguia les persones pel seu color de pell, per la seva religió, temps que no han de tornar i que conviden a votar. Canfranc està a menys de dues hores de Pau, on dorm la major part de la colònia espanyola desplaçada al Tour en les jornades pirinenques, amb el Marie-Blanque i el Tourmalet a la vista.

El vot per correu

Notícies relacionades

Almenys s’han pogut demanar les paperetes a l’oficina de correus i, si arriben a temps, una cosa que gairebé sembla impossible, es podrà matinar per votar a distància i les dues setmanes que faltaran per arribar a París seran més plàcides i amb una preocupació menys perquè ha sigut impossible que els sobres amb les diferents candidatures arribessin a casa, simplement perquè fins a la setmana vinent, amb el Tour superant quilòmetres, no començarà el repartiment.

Aquest és un plor que convida a pensar que en un futur caldria modificar la normativa del vot per correu perquè un ciclista pogués exercir el seu dret de manera fàcil i no es perdessin vots, molts d’ells orientats a una única posició, de les persones desplaçades, les que compten el Tour, les que estan pendents en les hores lliures del que passa a Espanya, de debats, d’entrevistes que van més enllà de la més apassionant, vibrant i emocionant de quantes carreres ciclistes es disputen al món, una ronda francesa que ara parla basc i que és com un nadó que encara no gateja i només pensa a anar creixent a poc a poc.