Ciclisme

Van der Poel sobreviu amb èpica a Roubaix entre punxades i una polèmica caiguda

  • El ciclista neerlandès guanya en solitari després d’haver triomfat en la Milà-San Remo i acabar segon a Flandes.

  • Una punxada va privar Van Aert de lluitar per la victòria després que l’alemany Degenkolb caigués a terra després d’ensopegar amb el guanyador de la carrera.

Van der Poel sobreviu amb èpica a Roubaix entre punxades i una polèmica caiguda

ALPECIN

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Quan tens la sort de cara res et pot obstaculitzar. Només t’espera la glòria de la meta, entrar només al velòdrom de Roubaix i guanyar el segon ‘monument’ del 2023, la primera clàssica de les clàssiques, l’infern convertit en paradís, al cel i al jardí omplert de pedres de Mathieu van der Poel.

És una fúria. És el ciclista que ataca a 51, a 47 i a 45 quilòmetres de la meta. És el que s’aprofita de les dissorts dels seus adversaris. És el Van der Poel que surt amb vida, l’únic que no sucumbeix a l’endimoniat Carrefour de l’Arbre, el més dur dels sectors de llambordes que amaga la París Roubaix, perquè el bosc d’Arenberg sempre els agafa massa lluny de meta, tot i que aquest 2023 fos el lloc escollit pel Jumbo del sempre brau, increïble i meravellós Wout van Aert per aixecar espurnes sobre les pedres, tot i que els pneumàtics del seu equip, com si fos la dissort d’una escuderia de fórmula 1, no es comportessin com els ciclistes mereixien: primer punxa Christophe Laporte, després de posar la cursa potes enlaire, i després, el criminal, Van Aert, quan s’estava jugant la victòria amb el net de Raymond Poulidor.

A l’edició més ràpida de l’‘Infern del Nord’, la prova es va decidir al Carrefour de l’Arbre. Allà va ser on John Degenkolb se’n va anar a terra en un avançament discutible –¿per què hi ha el VAR al ciclisme?– entre les pedres i les herbes, un xoc amb Van der Poel, un colze protector del neerlandès i el ciclista alemany, vencedor el 2015, cau a terra, el dia en què semblava retrobar-se amb si mateix després d’un atropellament a Alacant, el 2016, quan un cotxe va envestir el seu equip mentre entrenaven i que gairebé va posar fi a la cursa d’un ciclista cridat a distingir-se en els esprints i en les clàssiques.

Notícies relacionades

I va ser també el moment escollit per Van Aert per atacar, per ser contrarestat per Van der Poel, amb la imatge més repetida de sempre. Tots dos sols, cap a la victòria.

Quan semblava que la parella, més que una parella, tornaria a obsequiar amb un duel fins a l’infinit i més enllà, va arribar la punxada de Van Aert. A menys de 20 quilòmetres de la meta es va acabar la cursa i va començar l’èpica de Van der Poel, que va guanyar a Roubaix després de fer-ho a San Remo i després d’acabar Flandes en segona posició. El seu company Jesper Philipsen va derrotar Van Aert en l’esprint per la segona plaça. Una vegada més, Van der Poel i Van Aert van compartir podi. I una vegada més el neerlandès va ser millor que el flamenc, desgràcies a part i amb la polèmica per la caiguda de Degenkolb, sempre discutible. Iván García Cortina va ser el millor entre els espanyols. Va arribar a la 32a posició. ¡Que Déu salvi les llambordes!

Temes:

França