El final de la ronda espanyola

Acaba la Vuelta d’Evenepoel, Mas i els nois del futur

  • Dos espanyols van pujar al podi de Madrid on Juan Ayuso va ser el més jove d’acabar entre els tres primers d’una carrera de tres setmanes des de 1904.

Acaba la Vuelta d’Evenepoel, Mas i els nois del futur

Susana Vera/Reuters

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Remco Evenepoel va viure aquest diumenge dues festes. Una, a Madrid, quan es va proclamar guanyador de la Vuelta amb només 22 anys, i una altra a Brussel·les, on els aficionats belgues van poder veure’l a través d’una pantalla gegant al podi per emocionar-se sentint l’himne del seu país, mentre era premiat per un triomf que només va generar alguns dubtes quan es va despenjar en les etapes de muntanya de Jaén i Granada, una crisi que el ciclista va atribuir dissabte als problemes ocasionats per la caiguda que havia patit a Màlaga.

La Vuelta va repetir el que es va veure al llarg de la temporada i que segurament serà habitual a partir d’ara. Cap ciclista top 5 va repetir classificació al Giro, el Tour i ara la Vuelta. Sempre gent diferent i corredors concentrats a intentar una única gesta a l’any. Evenepoel es va esforçar els últims dos mesos, vivint a Espanya per aclimatar-se a la calor i per fer tot el necessari per convertir-se en la nova referència del seu país per a les carreres de tres setmanes. La Vuelta no comptava amb un guanyador belga des de 1977, amb Freddy Maertens, i l’anterior va ser ni més ni menys que Eddy Merckx (1973), el corredor amb qui comparen aquest fenomen que porta des dels 19 anys impressionant en clàssiques d’un dia i en carreres d’una setmana, i que va estar a punt de matar-se l’agost del 2020 quan va caure al buit per un pont a la Llombardia, un accident que el va mantenir diversos mesos inactiu fins que va tornar erròniament a la competició en el Giro del 2021, sense rodatge previ, per acabar abandonant la ronda italiana.

Això va generar molts dubtes de si servia o no per a carreres de tres setmanes. A la Vuelta va resistir, amb alts i baixos i sobretot amb un equip molt fluix, un Quick Steep, belga com ell, però sense gairebé efectius per protegir amb garanties un ciclista que lluita per guanyar una carrera de tres setmanes. ¿Quin serà el futur d’Evenepoel? ¿Està preparat per lluitar amb Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar pel Tour? ¿Els problemes a les muntanyes andaluses van ser veritablement causats per la seva caiguda?

Poderós en la contrarellotge

Cada carrera és diferent. Té a favor el seu poder en la contrarellotge però possiblement amb ports encadenats i davant els grans ‘monuments’ del Tour, Evenepoel encara ha de millorar si un dia vol aspirar a arribar de groc a París. En principi, segons el ha apuntat el corredor, la temporada vinent s’orientarà cap a les clàssiques –el 2021 ha guanyat a Lieja i Sant Sebastià– i al Giro, si no torna a la Vuelta. El Tour, per ara, quedaria aparcat.

«Per ara no penso en el Tour, l’any que ve em centraré en carreres d’un dia i potser preparo el Giro», va recalcar el ciclista que provoca la divisió de simpaties entre els aficionats flamencs; uns per ell i altres per a Wout van Aert, el ‘salvatge’, curiosament el preferit de Merckx.

Però aquesta Vuelta ha sigut la del renaixement d’Enric Mas, que va ser la sensació després d’un Tour per oblidar on havia sucumbit a la pressió per liderar un Movistar en crisi, amenaçat llavors pel descens de categoria, que no garanteix l’any que ve la presència en les grans carreres, entre les quals el Tour, i que ara gràcies als punts aconseguits pel mallorquí a la Vuelta ja poden començar a respirar amb certa tranquil·litat. «Aquest podi arriba en un moment complicat per al meu equip per culpa dels punts».

Ayuso i Rodríguez

Notícies relacionades

Al costat d’Evenepoel i Mas, com a tercer, hi havia Juan Ayuso, que es va convertir amb 19 anys i 360 dies en el corredor més jove que ocupava una posició d’honor en una gran volta des que Henri Cornet (1884-1941) va guanyar el Tour amb 19 anys i 353 dies el 1904. Des d’aleshores ha plogut molt, amb dues guerres mundials, països que ja no existeixen i fins i tot el final del regnat d’Isabel II d’Anglaterra. Ayuso i Carlos Rodríguez, l’altra gran referència jove, setè per culpa d’una caiguda que li va tallar les ales, aspiren a tot en carreres de tres setmanes. «Ser al podi és una cosa increïble perquè venia a la Vuelta a deixar només uns esclats de qualitat».

Va acabar una Vuelta castigada per la covid que va fer retirar 25 ciclistes, i en què mai se sabrà què hauria passat si Primoz Roglic no cau a Sevilla i s’ha de retirar.

La festa de Valverde