Evenepoel es mostra a Sant Sebastià com el rei de les clàssiques

Va guanyar l’última clàssica, ni més ni menys que la Lieja-Bastogne-Lieja, abans que el ciclisme entrés en mode grans voltes, i aquest dissabte, en el retorn de les carreres d’un dia i a Sant Sebastià, Remco Evenepoel ha demostrat que és un fenomen en aquesta mena de carreres, en què es permet atacar des de lluny (ho va fer a Valònia i ho va repetir al País Basc) perquè ningú el pugui seguir i es permeti l’honor d’aixecar no només els braços, sinó animar els espectadors que l’esperen a meta.

El corredor belga –que rivalitza entre els flamencs ambWout van Aert, dos ciclistes que poden posar en suspens la selecció belga en un Mundial o uns Jocs, foc entre les brases–, als 22 anys i quan té el dia de gràcia s’escapa, com ha passat aquest dissabte, i ningú aconsegueix seguir-lo, ni que vagin per darrere Pavel Sivakov i Carlos Rodríguez, el campió d’Espanya, tots dos de l’Ineos, a relleus. Comença a caure temps fins al punt que Evenepoel arribi a la meta de Sant Sebastià amb dos minuts d’avantatge sobre els seus perseguidors. No hi ha hagut cap altre referent en la prova, la que ja va guanyar, també en solitari, el 2019, un any abans que l’organització es veiés obligada a cancel·lar-la per la pandèmia.

Notícies relacionades

Una Volta amb molts quirats

Barcelona presenta la candidatura per acollir la gran sortida del Tour

Ara, Evenepoel afronta la recta final cap a la Vuelta, a què acudeix com una de les principals figures, tot i que amb la necessitat de certificar que és una gran figura en carreres de tres setmanes. L’any passat no va poder acabar el Giro i quan una carrera apunta a més de cinc dies de competició, Evenepoel sembla que es desanima una mica. A més, a la Vuelta haurà de compartir els galons del seu equip, el Quick Step, amb Julian Alaphilippe.

La Clàssica va comptar amb la presència de Tadej Pogacar, després del seu segon lloc en el Tour, que no va acabar la prova, igual com Alejandro Valverde.