La ronda francesa

Pogacar li roba la cartera al Jumbo sobre les llambordes del Tour

  • Emoció al màxim en la millor etapa del Tour fins ara, en què Wout van Aert va salvar el liderat, Enric Mas la general i Roglic va perdre tres minuts.

Pogacar li roba la cartera al Jumbo sobre les llambordes del Tour

AFP/MARCO BETORELLO

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Del que va poder passar al que va ser hi ha un món ple de llambordes. Va poder ser el dia clau d’aquest Tour, l’etapa en què tothom, sense excepció, sucumbia al poder d’un ciclista d’un altre planeta anomenat Tadej Pogacar. I si bé el doble guanyador de la carrera va tornar a evidenciar, tal com va fer en la contrarellotge inicial de Copenhaguen, que està un esglaó per sobre dels altres, gràcies, com no, a Wout van Aert, la carrera es va salvar d’una (gairebé) sentència definitiva, el Jumbo, el seu equip, va evitar una hecatombe, Enric Mas va aprofitar aquesta circumstància i només un Primoz Roglic, caigut en combat, va poder començar a perdre la carrera abans de l’aparició de les muntanyes.

Van passar les llambordes i ho van fer com una piconadora, en un dia de pols i caigudes, en una jornada enemistada amb l’avorriment i en què va quedar clara una cosa per si no ho estava prou: Pogacar vola en la contrarellotge, puja les muntanyes com el millor dels escaladors i si un dia s’apunta a la París-Roubaix ja es pot començar a escriure el seu nom com a guanyador de l’‘Infern del Nord’.

El dia perfecte de Jumbo

Era el dia perfecte perquè el Jumbo es mogués sobre les llambordes del nord de França com peix a l’aigua. Ho tenia tot a favor, els millors gregaris per marcar el terreny a Van Aert mentre Jonas Vingegaard i Roglic no tenien res més a fer que anar a roda del mallot groc.

Però amb 11 trams de pedres qualsevol cosa podia passar. I va passar. Vingegaard va punxar a 38 quilòmetres de la meta i el canvi de bici es va convertir en un caos. En un tres i no res, Pogacar ja estava en l’horitzó i al Jumbo no li quedava cap més remei que sacrificar Van Aert perquè ell solet fes tota la contraofensiva per mirar de salvar el ciclista danès, segon fa un any, en la classificació general.

Més llenya

Però no van acabar aquí els problemes del Jumbo. Roglic, que estava perfectament situat en el primer grup de favorits, va anar per terra. Es va clavar una bona trompada a 29 quilòmetres de la meta. I es van haver de repartir els gregaris per mantenir sencer Vingegaard i mirar d’evitar el que no va poder ser possible. Roglic es va deixar ahir més de mig Tour sobre les llambordes. Va arribar a 3 minuts del guanyador de l’etapa, l’australià Simon Clarke, el més llest d’una escapada que va resistir fins a l’impossible. Però no va poder evitar entregar al seu paisà Pogacar ni més ni menys que 2.09 minuts, un temps que, la veritat, no s’entreveu on el pugui recuperar, almenys mentre el seu compatriota vagi com una moto per les carreteres del Tour.

I el pitjor per a Roglic. Si ja en el Dauphiné, tot i guanyar-lo, hi va haver la sospita que Vingegaard semblava més fort. Si dimarts, camí de Calais, no va poder aguantar el ritme de Van Aert quan es va escapar, aquest dimecres va entregar la direcció del Jumbo a Vingegaard sense necessitat d’iniciar un debat als Alps de quina tàctica seguir i a què jugar per plantar cara a Pogacar.

Capgirar la carrera

Notícies relacionades

Mentrestant, Pogacar, sabedor dels problemes que es vivien darrere i la necessitat d’evitar ser caçat per Van Aert, es va llançar com un possés a mirar de capgirar el Tour sobre les llambordes a l’atacar el grup dels pocs que resistien i llançar-se cap al mallot groc, que no va aconseguir, en companyia del belga Jasper Styven, un bon classicòman. La fúria li va servir per aconseguir 13 segons extres més però, alhora, per demostrar classe i poder.

¿I Enric Mas? Doncs va tenir la sort de cara perquè després de perdre contacte amb el grup de Pogacar i veure’s abocat al precipici, li va aparèixer l’àngel Van Aert per enganxar-se a la seva roda i tancar el dia amb excel·lència.