La ronda espanyola

La Vuelta arriba als llacs de Covadonga amb massa calma

Eiking travessarà aquest dimecres de vermell la meta de Covadonga després de cinc etapes en què no ha ocorregut res interessant entre els favorits.
Fabio Jakobsen s’anota a Cantàbria la tercera victòria a l’esprint el dia del seu 25è aniversari.

Cinc etapes són moltes etapes, un luxe que una carrera com la Vuelta no es pot permetre sense que hi hagi un sol moviment entre els cinc primers de la general; dos convidats a la festa i tres corredors que són realment els que s’han de jugar el triomf d’aquí a diumenge, de Cantàbria a la plaça de l’Obradoiro de Santiago. Alguna cosa està fallant.

No pot ser que Odd Christian Eiking, un corredor que fins ara no havia presentat cap credencial interessant per liderar una carrera com la ronda espanyola, estigui al capdavant de la Vuelta. Aquest dimarts, camí de Santa Cruz de Bezana, on va acabar la 16a etapa, totalment per territoris càntabres, no va ocórrer res, a part de la fuga consentida i una caiguda múltiple als tres quilòmetres d’iniciar-se la competició en la que es va veure implicat, entre d’altres, Enric Mas.

Però és que no va passar res interessant entre els favorits diumenge a Àvila ni dissabte per Extremadura. A Cantàbria era gairebé cantada una arribada a l’esprint, amb la tercera victòria de Fabio Jakobsen, el gran triomfador a l’escenari dels velocistes, en el dia del seu 25è aniversari, abraçada amb la seva mare, que l’esperava a la meta de Santa Cruz de Bezana. Però l’etapa no va fer altra cosa que unir-se a aquesta col·lecció de jornades, des que es van superar els carrers en pujada de Valdepeñas de Jaén, en les quals no passa res. Cinc etapes en sis dies.

🎥Etapa 16 - Stage 16 | #LaVuelta21

🇪🇸 Vive el último kilómetro de la tercera victoria de @FabioJakobsen gracias a @CarrefourES
🇬🇧 Live the last km. of Fabio Jakobsen's third victory thanks to @CarrefourES #CarrefourConLaVuelta pic.twitter.com/kb2LM8kioT
— La Vuelta (@lavuelta) 31 de agosto de 2021

Notícies relacionades

En unes ocasions ha sigut perquè hi havia vent de cara, en d’altres perquè les rampes no eren prou dures i en la resta perquè no estava programat el dia per executar una ofensiva. Però en condicions normals, Eiking mai hauria arribat de vermell a Covadonga, aquest dimecres a Astúries. I si es dona el cas, si continua fallant tot, que el corredor noruec resisteix al capdavant de la general a dalt de Covadonga, llavors si que estarà ocorrent una cosa molt greu tot i que ell repeteixi «que és impossible que aguanti perquè l’etapa asturiana és massa dura per a mi».

A Roglic li ha anat de perles que el ciclista noruec hagi estat tants dies líder perquè ha estalviat feina al Jumbo i ell s’ha deslliurat d’assistir a les sessions de podi i de conferències de premsa; més hores de descans. A Mas li ha faltat terreny, o potser forces per atacar, o està tan fort o tàcticament tan decidit a jugar-se la sort de la Vuelta als cims asturians que s’ha volgut prendre amb calma el viatge per part d’Andalusia, Extremadura i Àvila. I en la seva situació tampoc s’ha d’oblidar que només són sis a l’equip, que Alejandro Valverde és insubstituïble i que més val jugar-se-la en una etapa marcada en vermell que anar tirant dards, enverinats o no, la resta de dies. Però que no se n’hagi de penedir o que es continuï veient que alguna cosa està fallant a tots els nivells.