La ronda espanyola

Bardet, que va renunciar al Tour per la pressió, triomfa a la Vuelta

  • El ciclista francès, de 30 anys, s’emporta la victòria en solitari al Pico Villuercas, en una etapa en què els favorits inesperadament van decidir no desenterrar la destral de guerra.

 

Bardet, que va renunciar al Tour per la pressió, triomfa a la Vuelta

LA VUELTA / PHOTOGOMEZ SPORT

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

«Va arribar un moment en què necessitava agafar aire». Romain Bardet, 30 anys, la gran figura francesa del ciclisme fins que va explotar Julian Alaphilippe i amb permís de Thibaut Pinot, era el corredor amb cara de nen que podia guanyar el Tour. Però un dia va dir prou. Prou de veure el seu nom a l’asfalt de la Grande Boucle. Prou d’exigència. Prou de pensar els aficionats, tot França, que guanyar la muntanya i pujar al podi dels Camps Elisis el 2019 era insuficient. Prou de menjar-se el coco pensant per què no havia pogut guanyar Alejandro Valverde en el Mundial del 2018. «Ara viu un any molt bonic». Les dues frases de Bardet, pronunciades al cim del Pico Villuercas, on va guanyar en solitari, constaten la felicitat d’un ciclista que se’n va anar d’un equip francès i va emigrar a un d’alemany, cobrant menys, però traient-se de sobre la responsabilitat de lluitar any sí i any també pel Tour. Prou.

Per això, Bardet es va passar el juliol assegut davant el televisor. «Portava vuit Tours seguits i volia canviar. Córrer sense pressió. Era el moment adequat». Era el cap de files de l’AG2R i va marxar al DSM, l’equip alemany que abans es deia Sunweb. I va posar una condició. Correria dues grans i intentaria lluitar per victòries d’etapa. I les dues grans havien de ser el Giro i la Vuelta. Per aquesta raó, el DSM va anar al Tour sense els seus millors corredors i va afrontar un paper molt secundari; a la caça d’escapades, sense el premi de la victòria que aquest dissabte va aconseguir Bardet.

Com que el coneixen bé al seu equip només van mirar de contenir-lo, d’animar-lo i sobretot que se n’adonés que era el millor en una escapada d’una vintena de corredors que es va formar només sortir de Don Benito, en una etapa bonica i carregada de muntanyes extremenyes que es presentaven al públic ciclista, però que van els favorits no van aprofitar, entre el vent de cara i sentir-se per un dia tots massa igualats, fins i tot cansats i temorosos de la cita d’aquest diumenge amb la serra avilesa.

Així que Bardet va posar un toc de qualitat en la fuga de cada dia, entre aventurers que buscaven una victòria, entre ciclistes sense fortuna com Dani Navarro, que va caure el dia que es reivindicava com a escalador, i s’animava sabedor que difícilment tornarà al Tour; almenys com el candidat local a qui una vegada i una altra li demanaven que es convertís en el successor de Bernard Hinault, l’últim francès que va guanyar a París, un llunyaníssim 1985, cinc anys abans que ell naixés.

Sense canvi de líder

«Em tornaven boig en la fuga perquè dubtava si arribaria. Només sabia que necessitàvem 10 minuts a peu del port. Però des del cotxe del meu equip m’animaven. Així que quan vaig atacar i vaig agafar 50 metres ja vaig saber que no m’agafarien». Va guanyar la seva última etapa en una carrera de tres setmanes, per descomptat al Tour, el 2017. Va ser l’última vegada que va pujar al podi de París després de fer-ho l’any abans. Ho va aconseguir per només un segon davant un atònit Mikel Landa, ara desaparegut en el combat de la Vuelta però amb el landisme, la religió ciclista que es crea al seu voltant, convençut que ressuscitarà a Astúries. Per a Landa, a diferència de Bardet, la pressió esportiva no sembla que sigui una arma de doble tall.

Notícies relacionades

Per si no fos prou, el corredor francès es va col·locar líder de la muntanya, posició que defensarà, un al·licient per seguir actiu a la Vuelta, sabedor que perdut en la general a 38 minuts del sorprenent líder Odd Christian Eiking, ningú saltarà a la seva roda com quan es movia mirant de sorprendre Chris Froome al Tour.

Com ningú va saltar rere Superman López, l’únic favorit que es va moure al Pico Villuercas. Primoz Roglic i Enric Mas només es van vigilar i van permetre un altre dia de glòria a Eiking amb el mallot vermell.

Catalunya s’allunya de la Vuelta 2022