Tour de França: Pogacar mostra el seu costat més humà

A un dia de la seva segona victòria a París, Tadej Pogacar va mostrar el seu costat més humà. Potser, el fenomen de 22 anys, no tenia la dosi competitiva necessària per moure el monoplat de 58 dents com si fos un extraterreste, aixafant tothom. De fet, una vegada va veure que Wout van Aert, un altre corredor increïble, estava intractable amb un temps insuperable en la contrarellotge, el líder del Tour es va conformar a mantenir el tipus i esperar amb cert nerviosisme la festa dels Camps Elisis, on gairebé no hi haurà podi perquè pugui penjar tots els seus mallots (el groc, el blanc i el de llunes).

De fet, les diferències entre els deu primers de la general estaven tan clares que era impossible que ningú guanyés o perdés la plaça, a banda de Richard Carapaz, que tenia numèricament la segona posició a l’abast, però ciclísticament sense res a fer davant Jonas Vingegaard, molt millor que ell sobre l’escenari d’una contrarellotge.

🏅 @WoutvanAert put in a huge shift as he won his 2nd stage of the #TDF2021 and his first Tour TT!

See the final KM ⬇️

Après un effort intense, 🇧🇪 @WoutvanAert réalise son rêve de remporter un contre-la-montre sur le Tour de France !

Revivez son dernier KM ⬇️ pic.twitter.com/3D7bDVv1uw

— Tour de France™ (@LeTour) 17 de julio de 2021

Així que Van Aert va agafar per un dia el protagonisme del Tour per guanyar a Saint-Émilion, aprofitant una certa relaxació entre els patrons de la general i per veure de forma incomprensible com el jurat que atorga el premi al ciclista supercombatiu de la carrera s’oblidava d’ell per donar-li la distinció al francès Franck Bonnamour, amb l’únic mèrit d’haver-se colat sense èxit en unes quantes escapades.

Un Jumbo ficat en la carrera

Van Aert va ser un dels ‘culpables’ que va destrossar el Tour durant la primera setmana, va treballar com a gregari al Jumbo i encara va tenir temps de guanyar l’etapa de les dues pujades al Ventoux i la contrarellotge final en un equip neerlandès que no va perdre la compostura després de l’abandonament per caiguda de la seva referència i cap de files Primoz Roglic. Han guanyat etapes, han presentat en societat Vingegaard i sempre s’han deixat veure en el Tour malgrat acabar la prova amb només quatre ciclistes.

Ben diferent al que ha fet l’únic equip espanyol participant en el Tour; un Movistar que aquest diumenge arribarà a París molt lluny dels objectius plantejats: ni han pogut col·locar Enric Mas al podi de París, ni han guanyat cap etapa, tot i que Imanol Erviti i Alejandro Valverde van ser a prop, i ni tan sols han aconseguit mantenir la tradició dels últims anys; la d’imposar-se en la classificació per equips, una cosa que havien fet des del 2015 al 2020 si s’exceptua el Tour del 2017. Arribaran a París en la novena plaça de la taula d’equips a dues hores del Bahrain de Pello Bilbao, que sense fer tant soroll ha sabut córrer amb habilitat per acabar en el ‘top ten’; novè, a només tres posicions de la sisena plaça de Mas.

Notícies relacionades

Kuss guanya una Vuelta de desil·lusió espanyola

Kuss guanyarà a Madrid la Vuelta del gregari

És veritat que el ciclisme, a diferència d’altres esports, depèn molt de la forma de l’atleta i que en alguns moments s’ensorri, com li va passar a Mas per la calor al Ventoux i per la humitat al Portet. No obstant, el Movistar no ha encertat amb els fitxatges estrangers que altres equips han sabut administrar amb habilitat i la renovació començada fa uns anys per trobar un relleu a Valverde pot acabar amb la sortida del català Marc Soler.

Pogacar, en el seu món

Mentrestant, Pogacar arribarà a París com solen fer tots els campions, sent-li igual el ciclista que té a la dreta o l’esquerra per compartir el podi. Possiblement, a Pogacar l’única cosa que li hauríem de demanar en el futur és que es calmi en la primera fase de muntanya del Tour 2022 perquè ataqui la tercera setmana, tal com va fer al Portet i Luz-Ardiden, i així donar una mica més d’emoció a la carrera tot i que acabi fent el mateix que farà aquest diumenge o va fer el 2020 i que no és cap altra cosa que arribar vestit de groc als Camps Elisis de París.

Etapa 20 + CG #TDF2021 (20/21) pic.twitter.com/vpeoi6av22

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 17 de julio de 2021