Cortina planta cara a un Cavendish de rècord en el Tour de França

Sona la música de l’himne del Tour i sobre el podi es llegeix la paraula «¡Bravo!». Noia i noia, sense petons i sense tocar Mark Cavendish, li donen suport mentre el ciclista britànic celebra dues gestes: la seva quarta victòria d’aquest any i els 34 triomfs amb què iguala Eddy Merckx.

A Bèlgica, Merckx segueix el Tour, tot i que a diferència d’altres vegades, aquest any no s’ha acostat a la carrera com no ho va fer el 2020 per les restriccions de la pandèmia. A Merckx li pregunten a ‘La Gazzetta dello Sport’ què li sembla que Cavendish qüestioni el seu rècord. I ell respon que no li fa perdre el son, que ho ha guanyat tot, cinc Tours, cinc Giros, una Vuelta, tres vegades campió del món, i para de comptar una mica... com per estar preocupat.

🦅 An aerial view of 🇬🇧 🇮🇲 @MarkCavendish's 34th win 💚

🦅 Une vue aérienne de la 34ème victoire de 🇬🇧 🇮🇲 @MarkCavendish 💚#TDF2021 pic.twitter.com/zLO3Sjw7aQ

— Tour de France™ (@LeTour) 9 de julio de 2021

A Valladolid, on viu ara, Federico Martín Bahamontes compleix 93 anys i tampoc es perd el Tour que va guanyar un 18 de juliol de 1959 per entusiasmar encara més el règim de l’època. L’Ambaixada d’Espanya a París va preparar una gran paella per celebrar l’esdeveniment. El Tour, el 2021, també acaba un 18 de juliol per recordar que 62 anys abans un extraordinari escalador, el millor en la història de la carrera segons té reconegut, a qui anomenaven ‘El Águila de Toledo’, es va convertir en el primer espanyol que triomfava en la Grande Boucle.

Era una època, fins aleshores, de poca esplendor a França, lluny encara dels triomfs que van seguir el de Bahamontes: Luis Ocaña (1973), Pedro Delgado (1988), Miguel Induráin (de 1991 a 1995), Óscar Pereiro (2006), Alberto Contador (2007 i 2009) i Carlos Sastre (2008). I aquest any sembla que la dissort en el Tour continua perseguint el ciclisme espanyol com va succeir el 2019 i el 2020. «He xutat al pal», va lamentar dijous, utilitzant un terme futbolístic, Imanol Erviti després de quedar segon, com li va ocórrer a Ion Izagirre en l’estrena alpina, el dia de la gran exhibició de Tadej Pogacar, que aquest divendres va rodar tranquil, com el dia anterior camí de Nîmes, tot i que sense companys al costat quan hi va haver amenaça de vent.

Excompanys d’equip

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I és l’etapa en què Iván García Cortina pressiona Cavendish. «Va sortir amb molta força i Morkov va haver de capturar-lo», explica el velocista britànic a la meta de Carcassona. És el mateix Cortina que va compartir un any d’equip, al Bahrain, amb ‘Cav’, abans de fitxar pel Movistar. I és el Cortina que en la primera victòria del ciclista del Deceuninck s’atura per donar-li l’enhorabona i proclamar-li admiració. És també el Cortina que està refredat pel fred dels Alps, el que pensa a baixar de la bici a l’inici de l’etapa. «Així no aguanto 220 quilòmetres», es diu a si mateix i ho explica a Carcassona on diu que calia trucar a la porta del Tour per si s’obria i per si guanyava aquella etapa esquiva per al ciclisme espanyol.

Salta Cortina alliberat del treball per Enric Mas. Agafa uns metres d’avantatge. Es veu primer amb la meta tan a prop quan el danès Michael Morkov l’agafa al servei de la corona britànica de Cavendish que a la seva roda només ha de donar-se impuls. Aconsegueix la victòria per pensar que si guanya l’última etapa a París haurà superat Merckx en triomfs d’etapa en el Tour, en una ronda francesa que veu amb preocupació una caiguda lletja a 61 quilòmetres de la meta, amb diversos ciclistes al precipici, amb l’abandonament de Simon Yates i amb Rafal Majka, principal suport de Pogacar a la muntanya, ferit i tocat de veritat.

Etapa 13 + CG #TDF2021 (13/21) pic.twitter.com/5dMv2467YA

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 9 de julio de 2021