La jornada de descans

¿Pogacar pot perdre el Tour de França?

  • En 1971 Luis Ocaña estava derrotant el més gran (Eddy Merckx) quan va caure en el descens de Menté.

  • Steven Kruijskwijk gairebé tenia el Giro 2016 a la butxaca i es va estampar contra un bloc de gel a l’Agnello.

  • Una desgràcia i el vent són els grans enemics del mallot groc.

¿Pogacar pot perdre el Tour de França?

REUTERS / STEPHANE MAHE

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Tadej Pogacar, després de la que ha sigut una de les primeres setmanes més boges del Tour que es recorden, sembla tenir ja la victòria amarrada. Ningú pot seguir-lo quan ataca a la muntanya i, a més, és el millor en la contrarellotge. L’equip Emirates, que oferia algun dubte pel seu potencial, de moment l’ha protegit de forma correcta. I quan s’ha trobat sol ha atacat uns rivals que, tret de Richard Carapaz i sense èxit, ni s’han mogut.

L’Emirates no sembla tenir la fortalesa de l’Sky en època de Chris Froome, ni tampoc de l’US Postal, dopatge a part, en temps de Lance Armstrong. Pogacar ha d’estar molt atent i posicionat en les etapes, mal anomenades de transició, programades entre dijous, a Nîmes, i divendres i dissabte pels voltants de Carcassona. Si apareix el vent, si el seu equip falla, el ciclista eslovè pot tenir un problema molt seriós si es queda tallat. Així mateix, ha d’estar pendent de les escapades, no sigui que en una fuga es coli algun contrincant que no figura en la nòmina d’aspirants al podi.

La muntanya sembla controlada, tot i que com afirma Pedro Delgado, vencedor a París (1988) i amb dos podis més, no pot ni tan sols agafar un refredat al Pirineu, perquè si el veuen fastiguejat l’atacaran. «El principal enemic de Pogacar és ell mateix. No pot relaxar-se ni un instant i, sobretot, cuidar la salut. Sembla tenir el Tour guanyat, però no ha de descuidar-se perquè una desgràcia l’apartaria del triomf. Altres favorits han caigut. Aquest és el perill», afirma Perico.

Per ara, l’Emirates no ha fallat. En un moment determinat, altres equips , llegeixi’s Ineos o Jumbo, fins i tot el Movistar, poden convertir-se en aliats per controlar la carrera a l’hora de guanyar o conservar posicions en la classificació general. «Amb com de boja que va la carrera, a veure si un ciclista dels que van de la desena posició cap a enrere es cola en una fuga nombrosa. De moment el seu equip no li ha fallat», explica Óscar Pereiro, vencedor el 2006.

Notícies relacionades

Joseba Beloki, amb tres podis a París, pensa que només una catàstrofe li traurà el triomf. «Estic convençut que tornarà a treure temps a tots a la muntanya, però no està lliure de patir una davallada física. ¿Potser Carapaz l’ataqui? Per ara els que lluiten pel podi miren cap a un altre costat quan Pogacar demarra».

A Fernando Escartín, que va ser tercer fa 22 anys, el preocupa més la resposta de l’Emirates en moments clau que el comportament de Pogacar. «El domini que ha fet en la carrera és molt gran. Estem davant un gran campió que marcarà una època. Però s’ha de cuidar, sobretot en les etapes de mitja muntanya i evitar que l’equip li faci aigües». Aquest dimarts, per exemple, l’espera una etapa cridada a decidir-se amb una fuga a Valence.